Una novel·la colpidora ambientada a l’Iran postrevolucionari, basada en les paoroses vivències de l’autora i els seus familiars i amics. Una lectura que roman a la memòria durant molt de temps i que, com la meravellosa El caçador d’estels, amb la qual ha estat comparada, ens obre els ulls a uns mons llunyans en l’espai, però propers en emocions i sentiments. Mares i fills, pares, avis i germans; tres generacions protagonitzen una història dramàtica guiada pels anhels de justícia i llibertat, però encadenada a la barbàrie d’un present que no han triat. Vides comunes que s’entrellacen i que evidencien la repressió, la brutalitat i la injustícia d’un règim, encegat per les doctrines religioses, que s’imposa amb mà de ferro. Una mare que silencia el plor a la presó, una germana que no s’atreveix a estimar, un pare que entrega la vida per la seva família... Una emocionant novel·la que esberla les convencions i que denuncia el perill dels fonamentalismes.«Els guàrdies havien buscat documents, cartes, fullets, poemes, llibres prohibits. Se’n van anar amb les mans plenes. Hi havia tants bocins de vida que s’havien d’emportar. Aquells papers no decidirien qui se n’anava i qui es quedava. Els seus pares, amb el seu amor i la seva lluita i les vides en paper, ja no hi eren.»