Amb motiu del 40 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna, Lumen visita el món llunàtic.

Al final de la Segona Guerra Mundial (1945) les dues potències més poderoses de l'època, l'URSS i els EEUU, iniciaren el que s'anomenà la Guerra Freda. Una de les disputes més espectaculars fou la carrera de l'espai. Tant els comunistes com els capitalistes volien conquerir l'espai exterior, o si més no que ho semblés. L'URSS anava per davant amb els seus proyectes Sputnik, però els EEUU aconseguiren guanyar la partida més important: que un home trepitgés la Lluna.

El 20 de juliol de 1969, a les 10:56 PM, Neil Amstrong posà un peu a la Lluna i davant una audiència televisiva de 600 milions de persones, sentencià: «Aquest és un petit pas per a l'home, però un salt gegantesc per a la Humanitat». Des d'aleshores, són moltes les veus que han dubtat de la proesa exposant una sèrie d'anomalies que surten a les imatges que es feren: ombres estranyes, reflexos, un firmament sense estrelles, un allunatge que no aixeca pols...

Els autors d'aquest llibre han investigat el cas i han aconseguit parlar amb alguns testimonis (vinguts des del més recòndit de la seva imaginació) que podran oferir una mica de llum sobre tants enigmes... o no. Perquè, per molt que la Lluna giri, sempre manté una cara oculta. I, en aquest cas, resulta divertida, sorprenent i rigorosament incerta.