Quantes vegades hem sentit a les nostres mares dir que estan fins al monyo? Doncs resulta que no són les úniques!
Les filles també n'estem fins al monyo, però aquesta no és l'única cosa en la qual ens assemblem a elles. Mares hi ha de tota mena. Algunes despistades, altres sobreprotectores... però totes elles tenen una cosa en comú: els seus fills. La segona cosa que compartim és la vida. Aquest conte parla de l'amor incondicional i l'afecte d'una mare cap a la seva filla.
De la mà de Bea Taboada, autora del conte A vegades la mare té trons …
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.
