Pietro Bartolo és el metge que acull en primera instància els migrants que arriben a l’illa de Lampedusa. Els assisteix, en té cura, i, sobretot, els escolta. Aquestes pàgines narren la seva dura, emotiva i exemplar història. La vida d’un nen escanyolit i tímid que es va criar en una família de pescadors, que va estar a punt de morir al mar i que va decidir dedicar-se per complet a proporcionar atenció mèdica a qui més ho necessita. Aquest relat personal s’entrellaça amb els testimonis corprenedors d’aquells que han fugit de la misèria, la fam o la guerra dels seus països d’origen. Tots ells són supervivents d’un llarg viatge pel desert, entre la violència i l’opressió inimaginable. Persones que sovint han vist al mar la mort dels seus éssers estimats, però que, tot i així, no es donen per vençuts i anhelen una nova vida que confien forjar a Europa. Des del coratge i el compromís, aquest llibre extraordinari ens apropa la magnitud de la tragèdia de la migració clandestina com no ho ha fet fins ara cap altra crònica. Una advertència necessària contra la indiferència de qui no vol veure. Entre el dolor i l’esperança, el testimoni d’una veu autoritzada fent front en primera línia a la pitjor crisi humanitària a Europa des de la Segona Guerra Mundial. «Respiro amb dificultats pel cansament. Sento nàusees, una sensació d’opressió al pit. No puc més. Em posaria a cridar. Pots intentar tant com vulguis mantenir al damunt la cuirassa que et permet tirar endavant, però la teva ànima està trasbalsada, inevitablement. És com si estiguéssim en guerra. Una guerra en què no hem triat lluitar i en què estem participant amb armes desiguals. Que ens entrega cada dia desenes de ferits. I no podem fer sinó quedar-nos a la trinxera, en el sentit més literal del terme.»