Un dels signes dels nostres temps postmoderns és l’esportivització mundial. El fet esportiu en tota la seva complexitat i ambigüitat es presenta com un tret característic de la civilització actual. Tal vegada, l’esport és una de les millors metàfores de la vida humana, una forma de manifestar quelcom molt propi de la nostra condició. Prendre consciència de tot això obliga a preguntar-nos per les diverses maneres de relacionar-nos amb l’esport. I, sobretot, a escatir-ne el potencial humanístic. Fruit d’haver convertit l’esport en un problema teòric i vital i, doncs, en un assumpte susceptible de ser valorat moralment, Més enllà de l’espectacle mediàtic constitueix una reflexió crítica, però constructiva, de la realitat esportiva en general i catalana en particular. Amb aquest estudi, Guillem Turró i Conrad Vilanou ens conviden a una lectura completa –que va des de la descripció fenomenològica fins a la vindicació de la capacitat ètica i formativa– de l’esport, un fenomen de caràcter transversal i polièdric que ens pot acompanyar en aquest camí d’aprenentatge que és la vida humana. Un primer bloc va des de l’anàlisi de l’evolució historicosocial de l’esport català a l’elaboració d’una radiografia de la situació socioesportiva actual en tres grans subsistemes: l’escolar, el recreatiu i el federat, és a dir, el d’elit i l’espectacular. El segon bloc considerant l’esport també com una manera de canalitzar disfuncions i patologies pròpies del nostre entrellat social (com ara la violència o contravalors com el narcisisme, l’alienació o la discriminació sexista i homòfoba), es detecten i es caracteritzen aquelles actituds i conductes.