El cos de l'Álex està encongit davant de la pantalla. El rostre se li ha convertit en una màscara dulls envermellits que li couen de lestona que fa que no parpelleja. Està al·lucinat i, sobretot, penedit dhaver-se colat en aquella pàgina web. Se li regira la panxa i té unes basques que amb prou feines aconsegueix reprimir. Mai de la vida shauria imaginat les atroces imatges que se succeeixen davant dels seus ulls, recloses a la pantalla de lordinador i sota un so de fons duns sorolls inhumans que gairebé retorcen els petits altaveus de lequip. De sobte, una apagada de llum deixa la casa en la foscor...