L'herència emocional explica d'una manera reveladora quins són els llaços familiars i socials que condicionen des de la infància els nostres sentiments.

Fa tan sols unes dècades donar una bufetada al fill era considerat un gest educatiu; o assetjar una dona, una manera de mostrar-li interès. Ara, en canvi, és vist com una violència intolerable que provoca un fort sentiment de rebuig.

Les nostres emocions depenen dels nostres pares i de la societat on vivim.

Sí, dels nostres pares i de la cultura que ens envolta heretem no només alguns trets físics, idees i costums, sinó també allò que sentim. Quantes vegades d'uns pares extremament exigents surt un fill angoixat? Les emocions són un llegat invisible que absorbim i que dirigeix la nostra vida sense que ens n'adonem.

Actualment, tant nens com adults estem passant del «jo t'obeeixo però tu em protegeixes» al «jo no he de sentir el que tu esperes que senti». I és que, com més conscients siguem dels nostres sentiments més autèntics, més assumirem que tots som vulnerables. I que l'empatia ens fa forts i més lliures.

A través de 50 històries de personatges com Cervantes, Abraham, Dalí, Freud, Franco, Madame Bovary o Joan Sales entenem amb claredat quina ha estat l'evolució d'aquesta herència.

Retrat hilarant d'una família disfuncional explicat des de la mirada viva i penetrant d'una adolescent.

Una divertidíssima història de família explicada amb un estil trepidant i amb una llengua punyent.

L'Esther ha tingut la mala sort de néixer en una família de bojos. Cadascun dels seus parents viu pendent de la pròpia dèria. La mare reivindica tothora el Maig del 68; el pare viu obsedit amb la idea d'un segon holocaust; els avis enyoren un passat gloriós i maten el temps jugant a la ruleta amb els cigrons del cuscús, i el germà petit... aquest no sap per on navega! Tot d'una, però, es gira la truita i sembla que s'imposa l'ordre.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Ressenyes:
«Periodista, Ingrid Seyman publica la seva primera novel·la. La infantesa, l'absurd, els anys setanta es recullen en aquest llibre sobre la vida d'una nena de dretes que neix en una família d'esquerres.»
Ouest France

«Vas passant les pàgines, una rere l'altra, sense poder-te aturar i, quan arribes al final, tot és una altra cosa.»
L'Est Républicain

Tretze faules modernes en què l'autor combina magistralment la fantasia, l'humor i l'existència quotidiana.

Hi ha un esquimal que fuig d'un ós, ¿o potser és l'ós qui fuig de l'esquimal? I un armari que s'empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l'excèntrica tripulació d'un vaixell fantasma.

La traducció a 37 llengües -del xinès a l'indi, de l'eslovè al coreà- és un fet que per la seva universalitat i la seva rapidesa no té precedents en la literatura catalana. Aquest excepcional escriptor publica ara Tretze Tristos Tràngols, tretze contes que estimulen la nostra imaginació. Tan sorprenents i diversos que, a més de la força narrativa de l'autor, només tenen en comú que són tretze, que són tristos i que els seus personatges passen tràngols.

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.

La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d'elecció i el lliure arbitri. Per sobre de tot, però, aquesta història és filla de l'enginy humà i d'uns esperits obsessius com Charles Darwin, Gregor Mendel, Francis Crick, James Watson o Rosalind Franklin, i de milers de científics que continuen investigant per comprendre el codi més important de tots els codis.

Aquest relat espectacular i emotiu sobre un supòsit científic que acaba cobrant vida és obra de l'autor de The Emperor of All Maladies, un dels grans llibres divulgatius que s'han escrit sobre el càncer. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants.

El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l'herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Què n'han dit:
«Excepcional. Segurament un dels llibres de ciència més captivadors, potents i elegants que es pugui llegir.»
The Times

«Segurament es tracta de la història de detectius més important de tots els temps: una recerca de milers d'anys feta per una infinitat d'exploradors, des d'Aristòtil a Collins passant per Mendel, per mirar de descobrir els interrogants que hi ha al cor de totes les cèl·lules. El gen és un llibre prodigiós, de gran envergadura, absolutament cabdal. Tothom qui estigui interessat a saber què significa -i que significarà en el futur- ser humà, necessita llegir aquest llibre.»
Anthony Doerr, Premi Pulitzer 2015