La cantant Gemma Humet recull en aquest llibre textos i poemes introspectius que parlen d'amor i de desamor, d'inquietuds vitals, d'empoderament femení i sobre la seva condició de dona i mare.

«Des que era prou gran per saber escriure, però prou petita per no saber ben bé què volia dir "habitar-me", m'asseia, de nit, al balcó minúscul de la meva habitació, amb un coixí sobre la falda i, al damunt, una llibreta. Escrivia. Escrivia el que pensava, el que em passava, idees, possibles cançons, emocions, contradiccions... Escriure em feia lliure. Em feia volar.

De mica en mica, em vaig adonar que tot allò que apuntava en aquells fulls, sovint de manera desordenada, em conformava i m'estructurava els pensaments. I mai no he deixat de fer-ho. Tinc caixes i calaixos i més caixes plens de llibretes que expliquen qui soc i com soc, i, sobretot, per què soc com soc.»

A Els dies que m'habiten, Humet recull textos i poemes introspectius, il·lustrats per la Sara Serra, que ens mostren la seva faceta més íntima i propera.

La primera biografia autoritzada de Carmen Balcells, l'agent literària que va revolucionar el panorama literari en llengua espanyola.

Carmen Balcells va ser molt més que una agent, va ser un mite. Una combinació afortunada de talent, intel·ligència i ambició la va convertir en un referent internacional de la literatura en llengua espanyola.

A l'hora d'escriure'n la biografia, Carme Riera, la qual va tractar amb ella durant gairebé quaranta anys, ha tingut accés a l'arxiu de l'Agència i ha entrevistat familiars, amics, autors, editors i agents. El resultat és el retrat esplèndid d'una figura estimada i temuda, poderosa i polèmica, que va reunir un catàleg insòlit d'autors i ocupa un lloc essencial en la cultura hispànica dels últims setanta anys.

Ressenyes:
«Carmen Balcells és un emperador romà.»
Gonzalo Suárez

«Tenir a Balcells era viatjar sempre en primera classe.»
Eduardo Mendoza

«Amb Balcells hi va guanyar sempre la literatura.»
Miquel de Palol

«El llegat de Balcells no és menys important que el que deixa un gran escriptor, pintor o músic.»
Mario Vargas Llosa

La cantant i actriu Dolo Beltran, s'aventura a narrar-nos una història personal i íntima, feta d'imatges a llapis, poesia i petits epissodis que formen una vida.

Amb il·lustracions de Dolo Beltran

«I si miréssim un àlbum de fotos i tots els moments que hi ha immortalitzats es convertissin en poesia? Una manera rítmica i romàntica d'explicar una història.

Poesia feta d'imatges, de moments viscuts, flaixos d'una vida.

He volgut aventurar-me a descobrir quina història pot explicar un simple àlbum. Un àlbum que podria pertànyer a qualsevol persona que, metòdicament, hi ha anat enganxant fotografies... Perquè hi ha alguna cosa estranya quan observes les fotos i veus tota aquella gent mirant a càmera, intentant immortalitzar el moment, com si perdessin el món de vista.

I de cop, quan sona el clic de l'aparell, no hi ha passat ni futur... només la necessitat que aquell moment duri per sempre.»
Dolo Beltran

La pianista i compositora Clara Peya s'estrena com a autora a la col·lecció «Contraveu» d'aquesta tardor.

Il·lustrat per Wara de Ormaechea

«Liti és una necessitat.
Liti és una rutina.
És una cicatriu mal curada, un buit que està buit.
És aquell gest vulnerable que et permet seguir remant en aquest sòrdid imperi.
Liti és negre.
Liti és blanc.
Un cop de puny a la "normalitat".
Liti és 88.
Liti és trobar a faltar la melodia i saber que sense ella les meves paraules estan incompletes.

Liti també és una barana. Com ho són les carícies i les arrels mullades. Com ho és la fusta i les mans en dansa. Les simfonies que tornen i els ulls que tenen ales.

Liti és saber que no estem soles.»

El cantant i compositor Marc Parrot, ens endinsa en el seu mon particular gràcies als seus poemes.

Il·lustrat per Ohiane Inchaustegui

M'he dedicat a compondre cançons des d'abans de ser qui havia de ser.

Ho he fet sempre com una necessitat que em porta a resoldre no sé ben bé què, com tampoc sé del cert d'on sorgeix.

Potser és només que explicar-me representaria una petita conquesta de mi mateix: fer-me meu a còpia d'aquests intents juganers, més o menys encertats.

L'objectiu inconscient es va revelant com una mena de premi: la consciència per gaudir més del que ja sé i que em fa veure el que desconec com quelcom més interessant.

I ja estic preparat per llançar tot el que he escrit al foc.

«La pèrdua del meu pare i l'arribada de la meva filla van foradar-me i curar-me el cor en menys d'un mes de diferència. D'aquell sotrac n'han nascut molts d'aquests versos. La vida hi fa la resta. Espero que aquest llibre t'acompanyi. Per guarir la pell ferida: per això serveix la poesia.»
Cesk Freixas

Entès com un riu, a El delta de les paraules (Rosa Dels Vents, 2020) hi flueixen poemes de temàtica crítica i universal, que acaben en una desembocadura on s'acumulen les paraules per ser dites, per ser escoltades, per ser llegides. Per ser compartides. L'autor, que mesura exactament el que vol transmetre, reivindica aquesta idea des de la «Font» fins al «Delta»: la paraula, la poesia, com a eina actual per expressar-nos, com a sinònim de cultura reposada i xarxa orgànica, com a contrapunt a l'era de Twitter en què vivim. Sense pressa, perquè a El delta de les paraules és on comença el diàleg.

Fauna o amor estrena Contraveu, la col·lecció de poesia i textos breus de Rosa dels Vents que arrenca aquest any.

Tinc clar que no soc escriptora, però la idea de compartir els meus pensaments sense música i sense cantar em fa sentir alhora vertigen i curiositat. Com s'imaginarà la gent la veu que narra els meus microrelats o els meus poemes? Els llegiran en veu alta? Els cantaran com si fossin cançons?

Tinc clar que no soc escriptora, però, si m'ho permets, em fa il·lusió jugar a ser-ho.

Suu

Salsa estrena Contraveu, la col·lecció de poesia i textos breus de Rosa dels Vents que arrenca aquest any.

No remenis tant. I la resposta és: «sí, trobaràs el temps».

Sempre val la pena una immersió guiada al fons de les qüestions.

Així com els instruments musicals moren quan no els toquem, també la reflexió va perdent la seva efectivitat quan no la sovintegem.

He sabut trobar una part de casa meva a l'horitzó, i us l'apropo a tota vela. No l'he embolicada perquè no pensava regalar-la, però serà l'inici d'una inesperada complicitat. Passa't per aquí quan vulguis. El que et diré no alliçona, però ressona.

No soc l'Adrià que havies vist abans i no me n'amago. He recuperat velles cantarelles i les faig parlar, ara que els ha arribat el moment. He preparat per a tu moltes propostes indecents.

Adrià Salas

La violència contra els animals és un atac directe a la nostra humanitat. Això demostra Corine Pelluchon en aquest breu, pragmàtic, i controvertit assaig que suposa una contribució radical a l'ètica i la filosofia política.

Lluitar contra el maltractament animal és rebel·lar-se contra una societat basada en l'explotació, i per això la causa animalista és una qüestió política major que ens concerneix a tots, més enllà d'ideologies o conflictes d'interessos.

Amb un estil viu, persuasiu i inspirador, l'autora proposa un camí possible i factible per portar aquest debat a l'esfera política amb tanta claredat i urgència com sigui possible.

Ressenyes:
«Corine Pelluchon ho explica tot absolutament bé en tot just un centenar de pàgines: per ser una alternativa vàlida, és imprescindible polititzar la causa animal.»
Luce Lapin, Charlie Hebdo

«L'objectiu principal de l'autora està completament assolit en aquest Manifest animalista: dóna al lector les claus que li permetran ampliar el radi d'acció de l'humanisme als animals.»
Philippe Douroux, Libération

«Una perspectiva bella i ambiciosa.»
Isabelle Gravillon, Femme Majuscule

«Un llibre d'intervenció política, tan compromès com lúcid.»
Robert Jules, La Tribune

«Una de les moltes i grans qualitats d'aquest Manifest animalista és que, en tot moment, el seu projecte està exposat de manera perfectament creïble i realitzable. Precisament per això, l'autora no es fa cap il·lusió sobre la dificultat que suposa introduir la qüestió animal en el debat polític.»
Hicham-Stéphane Afeissa, Non Fiction

«Ells són els protagonistes d'aquesta revolució democràtica i pacífica, única al món, que viu el nostre país.»

Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, és una de les dones amb més influencia en el panorama polític i social de la Catalunya actual, i a La revolució tranquil·la tenim l'oportunitat de conèixer-la una mica més de prop, a ella i l'organització que lidera, capdavantera del procés sobiranista de Catalunya .

El lector coneixerà els guàrdies urbans de l'ANC, assistirà a mítings independentistes en ple cinturó roig de Barcelona, sabrà de primera mà com Carme Forcadell se'n va convertir en presidenta, com van aconseguir organitzar la gran assemblea celebrada al Tarraco Arena malgrat tots els entrebancs i també entrarà a la seu central de l'ANC per saber com és el seu dia a dia.

Directius, tècnics d'imatge i so, financers, periodistes, funcionaris, guàrdies urbans, aturats i molts més ciutadans fan, de manera voluntària i eficaç, que l'ANC tiri endavant i empenyi amb força, contundència i coherència el procés cap a la independència de Catalunya.

Una antologia dels controvertits articles periodístics de l'economista espanyol més polèmic, contestatari i, al mateix temps admirat i seguit.

Provocador per alguns, visionari per d'altres. L'única cosa que Xavier Sala i Martín no suscita és indiferència.

Amb rigor i senzillesa, Xavier Sala i Martín explica, tant als experts com als neòfits, les bases de l'economia i del sistema econòmic mundial. L'actual crisi financera, definida per l'autor com una de les més importants dels últims cent anys, centra gran part dels seus darrers articles periodístics recollits en aquest llibre. També ens ofereix la seva opinió sobre temes com el canvi climàtic, la situació de l'Àfrica i altres aspectes de l'actualitat mundial, amb una nova visió de l'economia que deixa de banda propostes obsoletes i planteja els grans temes amb lucidesa i originalitat.