Setembre de 1714: la desfeta de Catalunya.

L'11 de setembre de 1714 els defensors de Barcelona van protagonitzar un darrer i heroic combat contra l'absolutisme borbònic. La caiguda de la ciutat va precipitar l'abolició de les constitucions de Catalunya, la fi de l'Estat català, i va iniciar un període caracteritzat per la repressió, la presó i l'exili. El llibre descriu els fets d'aquell dia històric, hora a hora, i també els seus precedents immediats i les seves conseqüències. Ho fa a partir de testimonis molt diversos quant a nacionalitat, opció política, estament, classe o gènere. El resultat és una obra coral, rigorosa, que incorpora les recerques històriques més recents, i alhora un relat vibrant que es fa llegir com una novel·la. Heus aquí els orígens de la nostra Diada Nacional.

Ens van robar la joventut narra les històries dels «biberons» que van combatre a l'Ebre, dels adolescents que es van allistar voluntaris (tant a l'exèrcit republicà com al de Franco), dels que van sobreviure i (alguns) van continuar la seva lluita a la Guerra Mundial, dels que van ser empresonats i dels que van morir en el camp de batalla.

Cap al final de la Guerra Civil, 27.000 nois nascuts l'any 1920 van ser cridats a files. Se'ls va conèixer com la Lleva del Biberó i molts d'ells ni tan sols tenien divuit anys quan van perdre la vida a la sagnant batalla de l'Ebre. Els supervivents van acabar en penals i en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris, i van haver de fer després un llarg servei militar. Tots van conservar de per vida el terrible record d'aquella guerra en la qual van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres. La sarna, els polls, la set, les caminades, la metralla. Les veus trencades dels nois moribunds al camp de batalla cridant a les seves mares. Els companys morts, enterrats a centenars a la Venta de les Camposines. Un malson repetit nit rere nit, i durant anys, en el moment de tancar els ulls. La certesa que els havien robat la joventut.

Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents i ha reconstruït amb una investigació minuciosa la memòria d'aquests nois que van viure uniformats dels disset als vint anys. I aquestes commovedores històries humanes constitueixen -gràcies al rigor periodístic de l'autor i a la seva passió en la narració dels fets- en l'homenatge necessari i sentit als herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just ara es compleix el centenari del seu naixement.

La popular actriu i còmica catalana ens brinda la seva opera prima. Una novel·la chick lit, de superació i molt emotiva, però escrita en clau d'humor, un gènere amb el qual ha aconseguit grans èxits.

De Madrid a Barcelona entre benzineres i boscos, s'inicia un viatge inoblidable per a les quatre protagonistes d'aquesta història.

En un BlaBlaCar es coneixen una catalana, una madrilenya, una gallega i una basca -gairebé com l'acudit-. Les quatre han participat en un càsting a Madrid per tenir el paper principal d'una nova sèrie.

Durant el trajecte, mentre conversen, recorden fets del passat i viuen més d'una aventura, arriben a la conclusió que el nom de cadascuna influeix en el seu caràcter i, òbviament, en el seu futur.

Antipàtica i cínica, però amb coratge, la Valentina és la protagonista d'aquesta història. Com no podia ser d'una altra manera, la Dolors és hipocondríaca; la Tomasa, incrèdula com el sant, «si no lo veo, no lo creo», i la Victòria, una fleuma que prové d'una família de triomfadors.

Quan arriben al seu destí, les quatre actrius accepten el repte de canviar-se el nom, evidentment la seva personalitat i fer un gir a la seva vida. Podran la Valentina, la Dolors, la Tomasa i la Victòria convertir-se en la Pietat, la Llum, la Fe o la Violeta?

Es pot canviar de veritat? Ho acceptarà bonament la gent que t'envolta, o potser hauràs de sentir aquell retret constant que tan poc t'agrada de: «abans no eres així»?

Més tard, les quatre actrius tornaran a viatjar juntes. Serà el mateix trajecte, però no serà el mateix viatge.

No s'ha de témer els morts, sinó els vius.

El nou i terrorífic thriller de l'exitosa autora de L'Home de Guix.

Llavors

L'Annie va desaparèixer una nit. Va desaparèixer del seu llit sense deixar cap rastre. Tots vam posar-nos en el pitjor dels casos. Com un miracle, després de quaranta-vuit hores va tornar, però no podia (o no volia) dir-nos el que li havia succeït.

Li va passar alguna cosa, a la meva germana, encara que ella no pugui explicar-ho. Jo només sé que, quan va reaparèixer, ja no era la mateixa. No era la meva Annie.

Soc incapaç d'admetre, fins i tot a mi mateix, que de vegades li tinc pànic a la meva germana.

Ara

Vaig rebre aquest correu fa gairebé dos mesos. Quan estava a punt d'esborrar-lo, vaig decidir obrir-lo:

Sé què li va passar a la teva germana. Està tornant a passar.

Ressenyes:
«Vols llegir un llibre bo? Si t'agrada el que escric, t'agradarà L'Home de Guix, de C. J. Tudor.»
Stephen King

«Fosca, absorbent, inquietant.»
J.P Delaney, autora de La noia d'abans

«Lectura obligada.»
Daily Express

«S'hi troben reminiscències de Stephen King, perquè s'hi barregen elements reals amb altres de sinistres. I té un final deliciós i horripilant alhora.»
Daily Mail

«La novel·la està molt ben escrita i tramada. Tudor és molt bona fent girs i provocant sorpreses que no t'esperes.»
The Sunday Express

Una història d'amor que ens convida a reflexionar sobre l'educació, l'homoparentalitat i la diversitat familiar molt més enllà de l'adopció. Un relat emocionant que ens transporta al viatge que fem per omplir la vida.

El dia que l'Alexandre fa divuit anys, el seu pare li fa un regal molt emotiu: un llibre en què recorda com va ser el dia que el va conèixer a l'orfenat de Rússia. "Priviet, papa!" són les primeres paraules que l'Alexandre diu a qui es convertirà en el seu pare, tota una declaració d'intencions de la seva voluntat d'obrir-se a una nova vida.

Un cop a Barcelona, l'Alexandre aprendrà l'idioma, descobrirà com és banyar-se al mar, anirà a una escola nova, farà altres amics i, amb els anys, gràcies a l'amor incondicional que l'uneix amb els seus pares, entendrà què vol dir ser una família i aprendrà a confiar en els altres i en ell mateix.