JOSEP DURANY i ABELLA
(Isona 1919 - Tremp 2008)
Va néixer a Isona, Pallars Jussà, poble al qual pertanyen tots els seus antecedents familiars. Essent molt petit, mor el pare i amb la mare es trasllada a Barcelona, ciutat on passarà la major part de la seva vida.
Després de les vicissituds viscudes a causa de la guerra, s’estableix definitivament en aquesta ciutat, es casa i hi desenvolupa la totalitat de la seva activitat laboral com administratiu, en una empresa d’importació i distribució de fusta. Mai desaprofita l’oportunitat d’anar a Isona, on realment sent i vol sentir que té les seves arrels i …
El funcionament actual del dia a dia comporta dinar sovint fora de casa, tenir poc temps per cuinar en els sopars i moure's poc. En una paraula, comporta tenir uns hàbits que afavoreixen l'obesitat i, finalment, la diabetis. La dieta GI + GL (dels equivalents anglesos d'índex glucèmic i càrrega glucèmica) està basada en el control acurat dels hidrats de carboni que ingerim. A Som el que mengem, trobareu una explicació clara i precisa de com s'utilitzen l'índex glucèmic, l'índex insulínic i la càrrega glucèmica, amb consideracions complementàries sobre el consum de greixos, proteïnes i alcohol i nocions mínimes útils …
En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.
La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, …
Una reflexió inspiradora sobre com viure.
Sobre com mirar la mort de cara.
I sobre com trobar sentit a tot plegat.
El Xavi es mira tant la vida com la mort amb uns altres ulls. De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa que vagi perdent força al llarg dels anys. Ara s'ha d'estar en una cadira de rodes, sense poder moure gairebé res, i li cal ajuda per a tot. Fins i tot per beure aigua.
Sap que la seva malaltia és progressiva. Sap el que …
Per la reconeguda filòsofa francesa Barbara Cassin un assaig curt, intel·ligent i oportú.Quan som a casa? Pocs llibres indaguen en el sentiment de la nostàlgia, un dels trets del món modern, com aquest assaig alhora bonic i suggeridor. De la mà de les figures d'Ulisses, Enees i Hannah Arendt, l'autora analitza les concomitàncies entre pàtria, exili i llengua materna, i aprofundeix en la possibilitat de convertir aquest vincle entre la nostàlgia i la terra on vam néixer (el "patriotisme") en una aventura que doni lloc a un pensament més ampli i acollidor.
Com sobreviure en un món incert i inestable.Aspirem a tenir més followers, lluitem contra el pas del temps i pensem que la nostra vida és plena perquè estem constantment ocupats. Els valors tradicionals es descomponen, el món polític, social, econòmic, religiós i cultural es desfà i ens sentim vulnerables i frustrats, perquè tot canvia vertiginosament i ens preguntem què és el que es manté sòlid en un món en transformació. Amb el seu to divulgatiu, el fi lòsof Francesc Torralba fa un diagnòstic de la societat actual i de com l'individu s'ha d'adaptar per viure en un món dominat per …
Un recull de les millors frases dels petits de la casaArriba el dia que la criatura parla i parla pels descosits, com si desfés les paraules. Què els diríeu si us preguntessin: "No recordo com em va posar el pare a la teva panxa... M'ho expliques?". N'hi ha que no busquen respostes, sinó que afirmen contundentment: "Mentre uns lluiten per la independència, jo em barallo amb els pares per tenir Facebook". I, per acabar, els que s'embarbussen, els que prefereixen dir "Vull un pit suís" que dir-ne "Petit Suisse" o els que s'estimen més "el pa amb follet" que "el …
El llibre més exitós de la Biblioteca Universitat de Pares.La funció bàsica de la intel·ligència humana és dirigir bé el nostre comportament. No n'hi ha prou amb emmagatzemar coneixements, ni només desenvolupar la intel·ligència emocional. La intel·ligència executiva s'encarrega de desenvolupar projectes, prendre decisions, utilitzar els coneixements, gestionar les emocions, mantenir l'esforç, ajornar la recompensa, realitzar metes a llarg termini. I com que aquesta intel·ligència no és innata, el nen l'ha d'aprendre, i aquí és on els pares i els mestres el poden ajudar perquè ho aconsegueixi, ja que aquest objectiu educatiu marca l'inici d'una nova era.
Una novel·la brillant sobre una dona excepcional: la mítica fotògrafa Gerda Taro.Premi Strega 2018.L'1 d'agost de 1937 una desfilada de banderes roges travessa París. És la comitiva fúnebre per Gerda Taro (Stuttgart, 1910-El Escorial, 1937), la primera fotògrafa caiguda en un camp de batalla. Justament aquell dia hauria fet 27 anys. Robert Capa, a primera fila, està desfet: junts, havien estat feliços, ell li havia ensenyat a fer servir la Leica i després tots dos se n'havien anat a la guerra d'Espanya. Entre els assistents s'hi troben altres amics que coneixien Gerda des de molt abans i que va deixar …
Alguns dels investigadors i intel·lectuals més prestigiosos analitzen les causes de la "Gran regressió" en què es trobem immersos, les situen en el seu context històric i debaten sobre els possibles escenaris que ens esperen els propers anys i com oposar-hi resistència.Un assaig escrit per alguns dels pensadors més importants actuals sobre el rumb que estan prenent la política i les societats actuals: l'ascens dels partits nacionalistes com el de Marine Le Pen a França o el de Trump als Estats Units, i les seves conseqüències, algunes tendències autoritàries a l'est i centre d'Europa, una onada de xenofòbia que es …
Una obra que ens dona les claus per afrontar la mort amb serenitat i que és, abans que res, un himne a la vida.La mort és una part essencial de la vida humana. Malgrat que la nostra societat hi viu d'esquena, ens cal acceptar que un dia morirem, i les persones que estimem, també. Des de l'experiència personal d'anys d'acompanyar persones en dol, i amb molta delicadesa, Horvilleur reflexiona sobre la manera de relacionar-nos amb els nostres éssers estimats un cop ens han deixat i dona eines per poder transitar pel dolor de la millor manera possible, per transformar la mort en …
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.