La Nadia Murad va ser víctima de la gihad sexual de l'Estat Islàmic. Ara s'ha convertit en defensora dels drets humans, en la primera persona en ser anomenada Ambaixadora de Bona Voluntat per la Dignitat dels Supervivents del Tràfic de Persones de les Nacions Unides y ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau.

Aquesta és la seva història.

El 15 d'agost de 2014, la vida de la Nadia Murad va canviar per sempre. Les tropes de l'Estat Islàmic van irrompre en el poblet del nord de l'Iraq on vivia, i on la minoria yazidita feia una vida tranquil·la, i hi van cometre una massacre. Van executar homes i dones, entre ells la seva mare i sis dels seus germans, i els van amuntegar en fosses comunes. A la Nadia, que aleshores tenia vint-i-un anys, la van segrestar juntament amb milers de noies i nenes, i la van vendre com a esclava sexual. Els soldats la van torturar i violar durant mesos, fins que una nit va aconseguir fugir de miracle pels carrers de Mossul. Així va començar per a ella el llarg i perillós viatge cap a la llibertat.

De petita, la Nadia, una nena criada al camp, mai de la vida no hauria imaginat que un dia parlaria a l'assemblea de les Nacions Unides ni que seria nominada al Premi Nobel de la Pau. No havia trepitjat mai Bagdad, ni tan sols havia vist un avió. Avui, la història de la Nadia insta el món a parar atenció al genocidi del seu poble. És una crida a l'acció per aturar els crims de l'Estat Islàmic, un testimoni poderós de la força de la voluntat humana. Jo seré l'última és, alhora, una carta d'amor a un país desaparegut, a una comunitat vulnerable i a una família devastada per la guerra.

El valor i el testimoni d'una noia poden canviar el món. Perquè no s'oblidi, perquè vol ser l'última persona que hagi deviure-la, la Nadia ens explica la seva història.

Ressenyes:
«No, no és un llibre més, no es tracta d'una altra història de la guerra, es tracta d'un testimoni esgarrifós davant del qual no podem ni hem de romandre indiferents i, per tant, hem de fer l'impossible per fer realitat que un dia la Nadia vegi asseguts davant del Tribunal de La Haia tots aquells homes que van portar a les entranyes de l'infern a milers de nenes i dones.»
Julia Navarro, Europapress

«Una narració crua i aterridora del genocidi religiós i de la vida en captivitat d'una jove supervivent yazidita sota l'Estat Islàmic. Amb detalls vívids i una emoció autèntica i esquinçadora, l'autora relata no solament la seva inimaginable tragèdia, sinó també la de tot un poble, el seu, ignorada pel món sencer. Una autobiografia devastadora, i inspiradora alhora, que empeny el lector a l'acció urgent.»
Kirkus Reviews

«Nadia Murad forma part d'aquesta llarga i invisible història de dones fortes i indomables a les quals ni la violació com a tàctica de guerra ha pogut doblegar, que segueixen en peu i estan disposades a trencar l'odiós silenci imposat i a exigir justícia i llibertat per a les seves germanes.»
Times («Les 100 persones més influents del 2016»)

«En aquestes memòries, magnífiques i intenses, l'activista dels drets humans Nadia Murad narra el seu captiveri a Irak com a esclava sexual de l'Estat Islàmic. Aquest llibre és un testimoni lúcid de la crueltat de l'Estat Islàmic i de la devastació causada per la guerra a Irak.»
Publishers Weekly

«La Nadia és més que una supervivent... És una dona valenta, amb empenta, decidida, obstinada i apassionada, que ha decidit aprofundir en ella mateixa i explicar els pitjors horrors als quals qualsevol de nos altres podria veure's sotmès, perquè altres persones no hagin de passar pel mateix.»
Samantha Power, ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides

¿Quién es Sergio Massa? ¿Cómo ha llegado a emerger como figura en el mapa político nacional este joven intendente de poco más de cuarenta años?

"Sobre una contradicción -un oxímoron, en retórica- Sergio Massa construyó en unas pocas semanas un proyecto que ha puesto en riesgo por primera vez la hegemonía de una década de kirchnerismo. Para este desafío le alcanzó apenas con plantear una incerteza en una época de absolutos", afirma Walter Curia en el prólogo a este libro.

El periodista Pablo de León investigó y siguió de cerca al personaje para develarnos su origen y sus conexiones, su intimidad y su exposición pública y política, analizando sus vínculos con el poder.

«Este libro de Pablo de León es el primer intento desde el periodismo por despejar las incógnitas del fenómeno Sergio Massa, el peronista que liderando una oposición blanda y con una retórica conciliadora se trepó al escenario político para disputar el poder a Cristina Kirchner.»
Walter Curia

Novela de iniciación de un adolescente de clase media y su grupo más íntimo de amigos. Los '90, esa bisagra en la historia nacional y mundial, encaja en las biografías de un grupo de amigos célibes, torpes, locos y brillantes cuya transformación en adultos el autor narra con sensibilidad y amor.

Es el fin de la adolescencia para un grupo de amigos que se conocen en un colegio privado de la ciudad de Buenos Aires. Comparten el gusto por la palabra, los cassetes de rock, la falta de mujeres, la incertidumbre vocacional y el descubrimiento tardío de las drogas suaves. El invierno con mi generación es una novela sobre los años decisivos de la juventud, ese período confuso y determinante que va de los 16 a los 23 años. Es, también, un libro sobre una Buenos Aires secreta, una ciudad de cambio de siglo hecha de plazas vacías, fumaderos y barrios burgueses en decadencia. Con un tono preciso, al mismo tiempo romántico y melancólico, El invierno con mi generación entrega escenas inolvidables, que se pueden leer en la gran escuela de la literatura de iniciación.

"Hijo de Héctor Libertella y de una poeta brillante como es Tamara Kamenszain, Mauro estuvo expuesto desde siempre a la posibilidad de la escritura. Los que crecimos en casas sin libros tendemos a idealizar a las familias literarias. Pero qué difícil debe ser continuar a los padres de esta manera en que incluso contradecirlos es aceptarlos."

Alejandro Zambra

"La capacidad de tocarnos de esta escritura tranquila e intensa es asombrosa, pienso en uno de esos ríos que van correntosos y parejos y parecen una cinta transportadora hecha de agua o una tela apenas ondulada por el viento."

Rosario Bléfari