Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes. "Una veu crida el meu nom. Quin és el meu nom? L'he oblidat. Fa tant temps que imagino altres vides que la meva ha quedat diluïda en un oblit indecent."

Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és una de les intel·lectuals més de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, ha treballat en el món editorial i pràcticament per a tota mena de mitjans de comunicació. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Nacional de Literatura el 2010 pel llibre de poemes Animals i plantes i pels assajos L'exili violeta i França 1939 (Àmsterdam, 2010). (Quasi) tota la narrativa de Marta Pessarrodona, la nostra darrera Premi Nacional de Literatura, reunida per primer cop en un sol volum. Tot un plaer. L'univers Pessarrodona en estat pur: de Londres a Zuric, de Berlín a Barcelona passant per una ciutat industrial i industriosa -la Manchester catalana- que podria tenir certes similituds amb Terrassa. Un món poblat per quissos entranyables, nens innocents, adults no tan innocents i sobretot literatura, molta literatura. Inclou (quasi) l'obra completa ja publicada i (quasi) tots els relats inèdits: un llibre (quasi) imprescindible. "Cada vegada que li preguntaven: «Nena, qui estimes més?», mentia quan deia: «El pare i la mare»."

ntendre millor el sentit de tot plegat i explicar el món a la seva filla. Això és el que fa la Joana mentre neteja la platja amb un tractor, recollint secrets que li porta el mar i omplint amb notes el quadern de la seva vida. La màgia de la infància, la dolça amargor de l’adolescència, les ganes de menjar-se el món abans dels trenta anys i els periples de la vida laboral són alguns dels records que el mar li regala. Una novel•la que desperta sensacions i records d’una càrrega i una força indescriptibles, viva i complexa com la vida mateixa. Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971) ha viscut a Anglaterra, a l’Argentina, al Marroc, a Sud-Àfrica, als Estats Units i al Baix Empordà. Llicenciada en filologia, periodista col•legiada i màster en direcció d’empreses, ha col•laborat en mitjans com El Observador, El Periódico, Diari de Girona, RAC1 i Com Ràdio, entre d’altres. Actualment viu a Barcelona, on treballa com a directora editorial de La Galera i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i del Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra. Recentment ha publicat el seu segon llibre, El límit exacte dels nostres cossos, a Amsterdam.

Amb Locus tenim el riure assegurat, perquè la manera de veure i explicar el món del seu autor, Antoni Gual, és singularment divertida.

El narrador de Locus és un jove neuròtic que no sap ben bé on va i que topa contínuament amb gent que encara està pitjor que ell, en una desfilada de personatges estrafolaris i al·lucinants que es converteixen en els pilars de la narració, des de l'oncle Quasimodo fins al cosí penques, passant pel general que convida el protagonista a llegir a la caseta del gos. Locus és un relat de formació i aprenentatge, però al revés: el camí que segueix el nostre heroi és el de la deseducació i el desenfocament.

Locus es resisteix a ser classificat en cap gènere literari pur. Segurament cal situar-lo entre aquesta mena de memòries novel·lades que de tant en tant trobem en la història de la literatura. On comença una fantasia que el narrador no sap destriar de la realitat? Impossible treure'n l'aigua clara, i això és el que fa que el llibre ens atrapi.

I és que Locus és bàsicament la traducció literària de la singular mirada d'Antoni Gual sobre aquest circ on ens han fet viure sense que ningú ens hagi demanat permís.

Ressenyes:
«Fa petar de riure i ens demostra que l'autèntica ficció és la nostra existència.»
Joan Carreras

«Una mirada lúcida, irònica i sàvia sobre la cultura, la literatura i la vida.»
Hilari de Cara

«L'aplaudeixo amb entusiasme. M'ha fet somriure, riure, m'ha emocionat i esborronat i m'ha fet rumiar.»
Lector

«Què més vull?»
Sílvia Soler

EL TAPÓN DE CDRISTAL. LAS HISTORIAS EN LAS QUE SE BASA LA NUEVA SERIE DE TELEVISIÓN DE NETFLIX.
LA SAGA LITERERARIA EN LA QUE SE INSPIRA LUPIN.

DESCUBRE LAS HISTORIAS QUE CAMBIARON LA VIDA DE ASSANE, EL HÉROE DE LA EXIT0SA SERIE DE NETFLIX DIRIGIDA POR EL GANADOR DE UN EMMY, LOUIS LETERRIER Y PROTAGONIZADA POR OMAR SY (INTOCABLE).

Gilbert y Vaucheray, dos cómplices de Arsène Lupin, tienen objetivos ocultos cuando desvalijan la residencia del diputado Daubrecq. Lupin deberá descubrirlos para salvarlos de la horca.

Daubrecq, un oscuro diputado de provincias, vive en una magnificencia sospechosa. Vigilado y también temido por la policía y el ministro del interior. Sin embargo, Gilbert y Vaucheray convencen a Lupin de dar el golpe. Las cosas salen mal. Hay un muerto, la policía detiene a los jóvenes y Lupin logra escapar con un tapón de cristal que le entrega Gilbert. Pero el tapón desaparece del escondite de Lupin antes de que logre inspeccionarlo.

¿Qué tiene ese ordinario tapón de garrafa que provoca tanto interés?

La lista de 27 nombres comprometidos con la corrupción en la construcción del canal de Panamá y la clave de la fortuna del diputado Duabrecq.

Para recuperarlo, Arsène Lupin deberá emprender un peligroso viaje que lo llevará hasta San Remo, con consecuencias imprevisibles.

Maurice Leblanc (1864-1941) creó Arsène Lupin en 1905 como protagonista de un cuento para una revista francesa. Leblanc nació en Ruan (Francia) pero empezó su carrera literaria en París. Había estudiado derecho, trabajaba en la empresa familiar y había escrito algunos libros de poco éxito cuando Lupin se convirtió en uno de los personajes más célebres de la literatura policíaca. Es un ladrón de guante blanco, culto y seductor, que roba a los malos. Es el protagonista de veinte novelas y relatos y sus aventuras lo han convertido también en héroe de películas y series para televisión. Para muchos, las historias de Arsène Lupin son la versión francesa de Sherlock Holmes.

¿Cómo sigues existiendo cuando tu corazón está tan astillado, tan completamente destrozado y tu pulso se desvanece? SEGUNDA ENTREGA DE LA SERIE PULSIÓN

Ahora que Emily Cooper se ha alejado de su primera relación, se encuentra corriendo hacia su único amor. Desentrañando rápido, pero aferrándose a la esperanza, Emily arriesga todo lo que le queda en el hombre que ha consumido todo su pensamiento y sueño desde el día en que se conocieron. ¿Gavin la aceptará de vuelta? Y si es así, ¿su encuentro será una colisión de dos corazones destinados a complementarse el uno al otro y reavivar un amor que no conoce fronteras? ¿O las cicatrices de su pasado se abrirán, desgarrando lentamente lo que cada uno de ellos estaba destinado a ser? ¿Podrá el destino, arreglar el camino destrozado donde fueron colocados desde el principio?
Sólo el tiempo lo dirá...

¿Por qué corremos? ¿Qué es lo que nos lleva a calzarnos las zapatillas y recorrer kilómetros sin una recompensa aparente? ¿En qué pensamos cuando corremos? ¿Qué es lo que tienen las carreras populares y en especial la Behobia-San Sebastián? La meta está en Ítaca logra adentrarse de forma trepidante en todos los silencios del corredor y en los detalles que conforman la Behobia-San Sebastián. Y así, aderezado con referencias literarias, musicales y cinematográficas, convierte esta historia en un viaje de sensaciones infinitas. Si es un corredor, disfrute de este libro porque se verá reflejado en mil y un detalles. Si aún no lo es, descubra la sensación de participar en la carrera popular más hermosa del mundo.