El 1929 Edgar Feuchtwanger, fill d’un editor i nebot de Lion Feuchtwanger, viu una infantesa feliç a Munic. Des de la casa familiar, el nen, de cinc anys, veu un home amb un bigoti curiós. La gent que se’l creua li dedica una salutació estranya que consisteix a alçar el braç. El veí no és altre que Adolf Hitler. La família jueva va ser veïna de Hitler fins al 1939, quan el nen es va exiliar al Regne Unit. Avui, als noranta anys, Feuchtwanger ofereix un testimoni excepcional d’un període que per a moltes persones «s’ha convertit en una cosa abstracta», segons diu l’autor. Transformat altre cop en el nen que mirava per la finestra, ens relata magistralment l’ascens al poder de Hitler i la història de l’Alemanya nazi. «Feuchtwanger evoca Hitler des de dos punts de vista. Un és el de l’historiador especialitzat en el Tercer Reich, que investiga sobre el líder més sàdic del segle XX. I l’altre, molt més íntim, el del nen que es creua amb Hitler a la cantonada de casa, el de l’antic veí jueu del Führer, que recorda un home “més baixet” que el seu pare. De la combinació d’aquestes dues mirades en resulta un testimoni excepcional» (Le Parisien).