Muerte en mar abierto reúne ocho casos breves que nos descubren a Salvo Montalbano en su juventud y abren una ventana al complejo universo del pequeño municipio siciliano de Vigàta.

Bañado por la cegadora luz mediterránea y perfumado con el intenso olor del salitre y los cítricos, el pequeño municipio siciliano de Vigàta forma parte del acervo literario de miles de lectores europeos. En este volumen, Andrea Camilleri nos transporta a los años ochenta para conocer una versión quizá más ingenua, aunque no menos enmarañada, del complejo microcosmos en el que inicia su carrera profesional el ahora famoso comisario Montalbano.

En estos ocho casos, descubrimos a un Salvo en plena juventud que, con idéntica intuición pero con bastante menos escepticismo, vive los momentos más apasionados de su relación con Livia, vigilado de lejos por Adelina con su natural desconfianza. En la comisaría, a su vez, asistimos a la entrada triunfal del inefable Catarella, Fazio es igual de avispado que hoy y no es difícil reconocer a Mimì Augello hipnotizado como siempre por tal o cual belleza; incluso despunta Pasquano, con su impenitente sarcasmo y su debilidad por los cannoli.

Con la dosis perfecta de crudeza, ironía e introspección psicológica que han convertido en únicas las historias de Montalbano, el maestro Camilleri nos invita a recorrer una Italia sombría, sometida por una mafia que campa a sus anchas, plenamente dedicada a la extorsión, el secuestro y el asesinato. Un viaje al borde del abismo que deleitará una vez más a los numerosísimos seguidores de Montalbano y fascinará a quienes aún no lo conozcan.

La crítica ha dicho...
«Los crímenes pasionales, la mafia y el vicio en la Sicilia del joven Montalbano.»
La Repubblica

«La impulsividad y la tendencia a saltarse las reglas son más evidentes en el Montalbano joven [...]. Y ahora Camilleri, a sus noventa años, nos regala una nueva mirada a la juventud del comisario.»
ANSA

Publicada por entregas, a razón de un capítulo mensual a lo largo de todo el año 1934, El lagarto negro es la novela policíaca más célebre de Edogawa Rampo, tanto dentro como fuera de sus fronteras.

La lucha de dos enemigos acérrimos con inteligencias privilegiadas que, a su vez, sienten admiración y fascinación mutuas.

Verdadero icono de la novela policíaca japonesa, la celebridad de Edogawa Rampo se extendió también fuera de su país. Publicado el año 1934, este libro no sólo es una de sus obras más emblemáticas, sino también un claro ejemplo de la figura del investigador entendido como gran maestro de la deducción y de la lógica, en la línea del Auguste Dupin de Poe y el Sherlock Holmes de Conan Doyle. Pero el talento de Rampo fue aún más allá y, bajo la influencia del pulp estadounidense, combinó como nadie la tradición del género con una acción trepidante, por momentos extrema, y siempre aderezada con un sentido del humor que sedujo a miles de lectores y convirtió este black en un fenómeno auténticamente popular.

La historia nos sumerge en la lucha sin cuartel entre dos enemigos acérrimos, cuya admiración y fascinación mutuas son un acicate para mantener una rivalidad innegociable. Así pues, Kogor? Akechi -el inmortal personaje de Rampo, un detective capaz de solucionar cualquier caso con su brillante interpretación de la escena del crimen y un don para anticiparse al siguiente paso de sus rivales- ha de enfrentarse a la pérfida y sensual madame Midorikawa, quintaesencia de la femme fatale, apodada «Lagarto Negro» por el espectacular tatuaje que luce en un brazo. Midorikawa padece la necesidad enfermiza de coleccionar los objetos más bellos del planeta, y cuando se propone conseguir la joya más preciada de Japón, la fuerza que la empuja no es tanto el afán de satisfacer su deseo como la oportunidad de retar a Akechi y demostrarle que su inteligencia es superior a la de él.

El duelo está servido.

La crítica ha dicho...
«Las escenas son espeluznantes. ¡No me imagino al Sherlock Holmes victoriano en situaciones tan impactantes!»
PulpRack

«Edogawa Rampo, como escritor y como crítico, debe ser reconocido como la figura más influyente de la historia de la novela policíaca de Japón.»
Criminal Element

«Lectura recomendada a cualquier adicto al misterio.»
Daily Yomiuri

«Lleno de giros inesperados, repleto de acción, trepidante.»
Crime Fiction Lover

«Rampo juega con la irreverencia y el resultado es realmente entretenido.»
Genji Press

«El Lagarto Negro está a años luz de cualquier novela de detectives moderna.»
La Littérature Japonaise

«Què passaria si desapareixes la filla de la teva millor amiga i fos culpa teva?»

El thriller domèstic de l'any. Una exploració de la vida en família.

On és la Lucinda? Aquesta és l'esborronadora pregunta que plana sobre els habitats de Troutbeck, un poble idíl·lic de la regió dels llacs.

La història comença quan la Lisa Kallisto, treballadora i mare de tres fills, descobreix horroritzada que la Lucinda, companya de la seva filla adolescent, ha desaparegut quan era al seu càrrec. La Lucinda és la filla de la Kate, amiga íntima de la Lisa i mare modèlica, a qui la Lisa no pot evitar estimar i envejar alhora. Quan la Lucinda desapareix, la Lisa decideix ajudar a buscar-la i es posa a disposició de l'eficient agent de policia Joanne Aspinall, que investiga diversos casos de desaparicions a la zona.

I tu, quina mena de mare ets? s'ha convertit en un dels thrillers més comentats de l'any, ja que no tan sols explica una història que deixa el lector sense alè, sinó que a més aborda una qüestió de plena actualitat: què hem de fer per sortir-nos-en en el dia a dia, quan tenim un munt de coses al cap; quantes coses hem de sacrificar per atendre les responsabilitats laborals i familiars, i quin cost emocional té tot plegat.

«Em desperto més cansa que quan me'n vaig anar a dormir [...]. Què ha estat de mi? Abans sempre tenia temps per als altres. Ara estic tan esgotada que em passo el dia amb els nervis de punta, i no ho suporto.»
Lisa Kallisto

Opinió:
«Assaboreix cada pàgina, perquè aquest serà el teu llibre de l'any.»
Elizabeth Haynes

En aquesta vuitena entrega de la sèrie del ex policia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com adictiva que delectarà qualsevol lector de novel·la negra.

Són els anys cinquanta, l'inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan a punt de ser pares quan Barcelona està immersa en un període d'agitació social a causa de l'augment del preu del tramvia.

Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d'en Mascarell d'abans de la guerra, li explica que en Piñol, l'Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l'exinspector van marxar junts a l'exili, al camp de refugiats d'Argelers, i després van treballar en el reforç de la Línia Maginot, fins que els alemanys els van enviar a Mauthausen.

Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d'un oficial alemany va desencadenar l'horror, va obligar en Piñol a matar l'Arnella d'un tret al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l'Humet, però la pistola només tenia una bala: l'Humet es va salvar i va jurar venjar-se d'en Piñol, que va començar a col·laborar amb els alemanys i va ser el responsable de la mort dels altres presoners.

L'Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perquè sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un càncer i no li queda gaire temps de vida.

En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l'endemà a dinar a casa seva, però l'Humet no s'hi presenta. Quan l'inspector va a buscar-lo, troba el cadàver de l'antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L'acusat és en Nicolau, l'exnòvio de la noia, però l'instint de policia d'en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable.

Ressenyes:
«Sierra i Fabra explica la vida d'aquesta ciutat. Els petits costums i el tracte diari: els taxistes, les porteres [...]. Tan de bo tinguem en Mascarell per molt de tems. És història viva.»
Lilian Neuman, Cultura/s de La Vanguardia

«Una història ben construïda que es desenvolupa amb senzillesa, amb un estil fresc, directe, un ritme àgil i una intriga que l'autor dosifica de manera convenient per mantenir al lector enganxat fins a arribar al final de la lectura.»
Blog Me gustan los libros

La novel·la per adults més venuda en menys temps en la història dels Estats Units: dos milions d'exemplars en tres mesos. Traduïda a 46 llengües. Adaptada al cinema per DreamWorks amb Emily Blunt com a protagonista.

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s'atura en un semàfor vermell i que des d'allà veurà els jardins del darrere d'una renglera de cases.

En una d'aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells.

Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n'hi ha hagut prou.

De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l'oportunitat d'entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat delluny, i no la pensa deixar escapar. S'ha acabat ser només la noia del tren.

La crítica ha dit...
«La ciència de les pors, l'estira-i-arronsa entre el desig i l'autocontrol, el pes de la culpa, els límits del periodisme i la imperfecció de l'amor en el món neuròtic i tecnològic d'avui fan de La noia del tren un dels pocs best sellers que fan treure el barret al crític més despietat.»
Anna Carreras, TimeOut

«Una de les millors virtuts d'aquest llibre és que fa lectors. Si fa temps que no llegeixes, si et costa que un llibre t'atrapi, si fa temps que ho intentes i no passes de la pàgina cinquanta... prova-ho amb aquest. Complirà les teves expectatives.»
Tot és una mentida

«Un thriller d'allò més absorbent. Ruth Rendell pot descansar d'allò més tranquil·la. La gràcia consisteix en el fet que li acabem agafant afecte a una dona frustrada, alcohòlica i xafardera. Una gran novel·la policial i una amarga reflexió sobre l'amor i la capacitat d'autoengany dels que estimen.»
Ramón de España, El Periódico

«Una novel·la de suspens boníssima. Em va tenir gairebé tota la nit despert. La narradora alcohòlica és absolutament perfecta.»
Stephen King

«Un debut impressionant.»
The Guardian

«Una lectura absorbent.»
The Boston Globe

«Addictiva.»
The Observer

«Quina col·lecció de personatges, quina situació, quin llibre! És Alfred Hitchcock per a una nova generació.»
Terry Hayes

«El narrador que millor t'enganya d'aquest any és la protagonista de La noia del tren. Voto per ella.»
The Times

«Hawkins ha escrit un thriller intel·ligent i mordaç que ofereix als lectors una visió de 360 graus del desig, l'amor, el matrimoni i el divorci.»
Good Housekeeping

«No hi ha res com un possible assassinat per trencar la monotonia del teu viatge diari a la feina.»
Cosmopolitan

«D'una astúcia fascinant.»
Publishers Weekly

«A poc a poc, Hawkins va deixant al descobert la dura realitat de l'amor.»
Kirkus

«Prepara't per quedar captivat, prepara't per obsessionar-t'hi.»
Laura Kasischke

Inmersos en las redes sociales, estamos más conectados que nunca a muchas personas y más desconectados que nunca de todas. Es hora de recuperar el control sobre nuestras relaciones y de ordenarlas para cuidar las que de verdad nos importan y deshacernos de las que nos sobran. Está en juego nuestra felicidad porque las relaciones personales hacen que seamos más o menos felices.

Somos la generación de las redes sociales y nos relacionamos con más personas que nunca, aunque pagamos un precio muy alto por ello. Comenzamos respondiendo wasaps mientras cenamos con los amigos o aplazando indefinidamente encuentros y salidas con personas a las que queremos, y acabamos secuestrados por contactos inútiles, e-mails y mensajes de todo tipo y estilo. En el mejor de los casos, nos sentimos desbordados. En el peor, no tenemos tiempo para cuidar aquellas relaciones que más nos importan.

Por eso ha llegado el momento de recuperar el control sobre nuestras relaciones y de ordenarlas para preservar y cuidar las más valiosas. Y para ello tendremos que asumir que no podemos llevarnos bien con todo el mundo ni mantener una relación intensa con muchas personas a la vez, y aceptar que las relaciones a veces se desgastan, mueren o, en ocasiones, renacen.

Y debemos ponernos manos a la obra de inmediato porque, aunque ya sabemos que ni el éxito ni el dinero garantizan la felicidad, sí se ha demostrado que las relaciones personales hacen que unas personas sean más felices que otras.

Per sobreviure a un assassí, necessites instint assassí.

«El primer gran thriller de l'any. Si et va agradar Perduda, t'agradarà Les supervivents.»
Stephen King

Llegeix-la abans que arribi al cinema!

Quincy Carpenter, una estudiant universitària, va ser l'única supervivent de la matança que va tenir lloc a Pine Cottage, on passava el cap de setmana amb cinc amics. Immediatament va passar a formar part d'un club al qual ningú no vol pertànyer: el que la premsa ha batejat com les «Últimes Noies». Són la Lisa, que va perdre nou companyes de la seva sororitat; la Sam, que es va enfrontar al seu atacant al motel on treballava, i la Quincy, que va fugir bosc a través per escapar de l'home al qual tan sols és capaç de referir-se com «Ell».

Al cap de deu anys, la Quincy gaudeix d'una certa normalitat. Té un nòvio que la cuida, un blog de cuina, un apartament molt bonic i, a més, compta amb la presència terapèutica d'en Coop, el policia que li va salvar la vida. La memòria no li permet recordar els esdeveniments d'aquella nit i la medicació l'ajuda a preservar aquest equilibri. Però quan la Lisa apareix morta en circumstàncies estranyes, la Quincy ha d'afrontar el passat, perquè la història pot tornar a començar.

La crítica ha dit...
«Les supervivents et necessiten. Seu i comença a llegir aquest llibre. De pressa, més de pressa, submergeix-te en les seves pàgines. [...] Et costa respirar. Potser l'hauries de deixar anar. Fer mitja volta. Però no pots parar de llegir. És el millor llibre de l'any.»
Lisa Gardner

«Sager aconsegueix mantenir alerta el lector fins al gir final. Una veu fresca en el gènere del thriller psicològic.»
Kirkus Reviews

«Meitat thriller, meitat història de terror, Les supervivents evoca Divendres 13, Halloween o Dona blanca soltera busca, però amb una essència pròpia i sofisticada. Tensa i sangonosa, aquesta novel·la de misteri esborronadora convida a les comparacions amb Gillian Flynn. Els lectors s'haurien de preparar per dormir amb els llums encesos.»
ShelfAwareness

«Sager juga astutament amb els tòpics de pel·lícules de terror com Scream o Dona blanca soltera busca i els ret un homenatge.»
Booklist

«Ple de girs, sobresalts, personatges poc fiables i referències a la cultura del cinema de terror, el primer thriller psicològic de Sager manté el lector en suspens fins al final.»
Library Journal