Mai un llibre en català havia protagonitzat una sortida tan fulgurant en l'àmbit internacional. Publicant en 37 llengües. La segona novel·la de Sánchez Piñol confirma la qualitat i l'amplitud de l'èxit d'aquest escriptor.

Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d'aquells qui estimem.

Quan el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l'únic habitant de l'illa no sortís a rebre'l. Però aviat descobreix que apareixen cada nit molts visitants misteriosos i amenaçadors. Des d'aquest moment, la seva vida -que haurà de compartir amb el brutal Batís Caffó i Aneris, la de la pell freda- es converteix en una lluita frenètica amb ell mateix i amb els altres, on es barregen els sentiments de rebuig i de desig, de crueltat i d'amor, de por i d'esperança.

Ressenyes:
«Després de The Narrative of Arthur Gordon Pym d'Edgar Allan Poe, ben poques vegades havíem experimentat alhora un calfred, un neguit i una fascinació semblants.»
Pere Gimferrer

«El que ens narra Sánchez Piñol és permanent suggestiu.»
Ferran, S & G. Editors (Nova York)

«Me persigue después de haberlo leído. Un libro espléndido.»
Enrique Vila-Matas

«És la meravella de les meravelles. Estic completament fascinat.»
Fischer Editors (Frankfurt)

«Su éxito no solo se explica por sus virtudes literarias, también por su excepcionalidad.»
Toni Soler, La Vanguardia

Joël Dicker rescata a El llibre dels Baltimore a Marcus Goldman, protagonista de la seva gran novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert.

Fins al dia del Drama hi havia dues famílies Goldman: els Goldman de Baltimore i els Goldman de Montclair. Els Goldman de Montclair, on neix en Marcus, són una família de classe mitjana normal i corrent, però els de Baltimore són molt diferents: tot els somriu, són uns triomfadors, viuen en una casa impressionant en un barri ric de la ciutat i irradien magnetisme per tots costats. En Marcus passa sempre el Nadal i l'estiu a casa dels tiets, que per a ell són la viva imatge de la felicitat. Però un dia aquell món es fa miques per sempre més.

Vuit anys després del Drama, en Marcus Goldman, que ja és un escriptor famós, decideix explicar la història de la seva família. Mentre desgrana els seus records d'infantesa, en Marcus rememora la vida i el destí dels Goldman de Baltimore i la fascinació que sentia per ells.

Des del Drama, des que la brillantor dels Baltimore es va apagar, en Marcus no ha deixat de fer-se aquesta pregunta: ¿què els va passar, realment, als Goldman de Baltimore?

Què n'han dit?
«De cara endins i de cara a la galeria les coses no són les mateixes, però això ho anem descobrint pàgina a pàgina de manera progressiva, sense adonar-nos de que, en un moment donat, ens hem convertit en uns espectadors d'excepció i que l'escriptor ens està preparant per a l'escena culminant. No deixin de llegir-lo, és addictiu!!!»
Ramon Moreno, Directe!cat

«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es una novela titánica, nabokoviana, altamente recomendable.»
Laura Fernández, El Mundo

«Joël Dicker és un gran constructor d'històries on el lector queda atrapat. Un cop s'agafa no es pot deixar anar i es llegeix en un no res.»
Yolanda Aguilar, La Finestra Digital

«L'autor suís ha escrit una novel·la diferent al seu gran èxit anterior, però en conserva l'esperit: llenguatge precís, paraules que es fan entenedores sense navegar en tòpics, trames contagioses que creen una addicció. El llibre dels Baltimore té una narrativa que es fa gran a través dels personatges, de l'embolcall de la història, de la senzillesa de saber que conté una part del batec de la vida, amb una emoció que ens recorre, de principi a fi.»
Esteve Plantada, Nació Digital

«Dicker t'atrapa, encara que t'hi resisteixis. Continuaràs fins al final i quan acabis el llibre inevitablement enyoraràs els personatges.»
Assumpció Maresma, Vilaweb

«Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d'Eward Hopper i el seu traç elegant.»
Ramon Ventura, El Periódico

«A través de señas características de su escritura, como los continuos saltos enel tiempo, los bruscos e inesperados giros argumentales y el mantenimiento de una tensión narrativa más que palpable, Dicker monta una historia cuyo punto central (el Drama) desconocemos en importancia y contenido, pero sobre el que gravita todo el peso del relato, que se convierte en una búsqueda de la verdad de impresionante ritmo narrativo.»
Andrés Seoane, El Cultural de El Mundo

De novel·les familiars n'hi ha moltes.

Però de famílies com els Telemacus, cap.

El Teddy és un artista de la prestidigitació que es guanya la vida fent trampes amb les cartes. Un bon dia veu un anunci d'un professor universitari que busca persones amb poders mentals per participar en un estudi sobre parapsicologia que resultarà que compta amb el suport de la CIA. S'hi presenta i allà coneix la Mo, una vident autèntica. Després d'un curt festeig es casen i tenen tres fills prodigiosos: la Irene, que detecta les mentides; el Frankie, que pot bellugar coses amb la ment, i el Buddy, el més petit, que veu el futur. En plena dècada dels setanta L'Extraordinària Família Telemacus triomfa mostrant les seves habilitats pels escenaris de tot el país, fins que un dia s'estrenen a la televisió i passa una cosa imprevista que estroncarà per sempre la seva carrera al món de l'espectacle.

Vint anys més tard, els Telemacus ja no són tan extraordinaris. La mare és morta i els tres fills malden per sobreviure malgrat uns poders que els fan més nosa que servei. Llavors la CIA, encaparrada amb la guerra paranormal, torna a treure el nas per veure si a cals Telemacus queda encara una mica de màgia. I resulta que sí que en queda; més de la que la mateixa família es pensa. El Matty, el fill de la Irene, acaba de descobrir «accidentalment» que pot sortir del seu cos. Però, com que les condicions que necessita per poder fer un viatge astral són una mica inconfessables, de moment manté els seus poders en secret.

Què n'han dit:
«Una novel·la màgica escrita amb un humor i una gràcia inigualables.»
The New York Times

«Una novel·la hilarant i que desborda humanitat.»
Cynthia D'aprix Sweeny

Tota una vida és una història simple i dolça. Un llibre serè i commovedor que demostra que una vida plena no depèn ni dels diners ni de l'estatus, sinó de les experiències i les persones que ens van enriquint al llarg de la nostra trajectòria vital.

Quan l'Andreas arriba a la vall on passarà tota la vida té uns quatre anys, tot i que ningú no en sap l'edat exacta. De jove, convertit ja en un mosso molt complidor, entra a formar part de la colla de treballadors que construeix un dels primers telefèrics a la vall i que hi porta l'electricitat i la llum, però també el soroll.

Llavors arriba el dia en què l'Andreas veu per primera vegada la Marie, l'amor de la seva vida, que tanmateix acabarà perdent. No la tornarà a veure fins molts anys després, quan enfili l'últim tram del camí i contempli amb admiració els anys que ha deixat enrere, el temps que s'ha anat escolant.

Ressenyes:
«M'ha encantat aquesta novel·la breu però preciosa.»
Margaret Atwood

«Bastida amb minuciosa precisió per no deixar-nos anar fins més enllà del desenllaç.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«Una meravellosa contemplació d'una vida solitària en una vall remota.»
Ian MacEwan

El retrobament de dos homes (i una germana) que han convertit la seva vida en una mentida, i que son amics des de la infància.

L'Àngel i en Pol són dos amics d'infantesa que als dotze anys van viure un esdeveniment que els va marcar les vides. Ara fa uns anys que no es veuen -des que en Pol se'n va anar a viure a Nova York, després de descobrir un secret familiar relacionat amb aquell episodi de la infància-, tot i que s'han anat comunicant per correu electrònic.

Però un dia l'Àngel rep un missatge d'en Pol en què l'informa que ha de venir uns dies a Barcelona, i li demana si es pot estar al seu pis, que ja havien compartit de joves. El retrobament posarà de manifest que el dia a dia dels dos amics no és tan perfecte com s'havien explicat des de la distància. Per molt que s'esforcin a dissimular, el castell de mentides en què han convertit les seves vides s'esfondrarà i, quan hagin caigut totes les màscares, s'adonaran que el secret per encarar el futur cal buscar-lo en el passat: encara poden ser ells.

Una història rocambolesca que destapa la cara més corrupta i salvatge del món de l'art, escrita per l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre.

En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.

«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.»

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar.

Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.

Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles.

Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès.

Ressenyes:
«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»
Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània

«No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»
Pere Gimferrer

«Un antídot contra el verí de la manipulació.»
Sergi Pàmies

Després de l'èxit mundial de Les vuit muntanyes, l'autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l'amor, la naturalesa i l'amistat es barregen.

Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada dels darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d'infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero.

Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas.

La tardor dona pas a l'hivern, les pastures i els grangers s'abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyiadel vent.

Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d'ampliar l'horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l'alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l'habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis.

Amb el suport del Departament de Cultura.

La crítica n'ha dit:
«La felictat només és real quan la comparteixes. Amb aquest llibre, Paolo Cognetti ha trobat la manera de compartir la felicitat amb moltes persones.»
Süddeutsche Zeitung

«Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»
Internazionale

«Paolo Cognetti no fa romanticisme de res, però, tot i així, escriu una història romàntica d'amor.»
Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung

«La felicitat del llop està ben viva i és ben vibrant.»
Daria Bignardi, Vanity Fair

«Un llibre de somnis de paisatges i de paisatges com somnis.»
La Repubblica

«La felicitat de Cognetti és com una alba a gran altura.»
Il Messaggero

De Les vuit muntanyes es va dir:
«Una bona amistat és un refugi».
Ara

«Amb l'empenta d'un clàssic, un meteorit vingut d'un altre temps.»
La Repubblica

«Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l'amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»
La Stampa

«Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»
La Vie

«Una obra mestra. No sorprèn que se l'esmenti al costat d'Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»
Die Zeit

Un homenatge a les llibreries, als llibres i a tots els qui en gaudeixen

Una lectura per recrear-se i per assaborir-la amb un bon te japonès

Una de les novel·les japoneses traduïdes a més llengües dels darrers anys

Best seller del Times al Regne Unit

El llibre preferit de les llibreries independents dels Estats Units

L'epopeia de Rintaro, el jove hereu d'una entranyable llibreria de vell, i de Tora, un gat tigrat savi i enginyós, s'ha convertit en un fulgurant èxit internacional. La seva missió emocionant consisteix ni més ni menys que a salvar els llibres que estan en perill i difondre així l'amor per aquests objectes, bells i inigualables, que són part imprescindible de la nostra vida.

Del sempre fascinant Japó ens arriba aquesta bella història, carregada de saviesa, de màgia i de passió per la lectura, que ja ha conquerit els lectors de tot el món.

«Una faula màgica sobre l'immens poder de la lectura.»

Corriere di Bologna

«Cada vegada més gent compra llibres en línia i els llegeix en un eReader (o escolta audiollibres mentre fa altres tasques), El gat que estimava els llibres dona als lectors l'oportunitat de veure reflectida la seva relació amb la paraula impresa. Aquesta commovedora i original novel·la ens convida a recordar que meravellós que és arraulir-se amb un llibre i assaborir el plaer sensorial de passar les pàgines quan ens submergim en una bona història.» Japan Times

Tretze faules modernes en què l'autor combina magistralment la fantasia, l'humor i l'existència quotidiana.

Hi ha un esquimal que fuig d'un ós, ¿o potser és l'ós qui fuig de l'esquimal? I un armari que s'empassa misteriosament una dona. I un espantaocells que vol fer-se amic dels corbs. I l'excèntrica tripulació d'un vaixell fantasma.

La traducció a 37 llengües -del xinès a l'indi, de l'eslovè al coreà- és un fet que per la seva universalitat i la seva rapidesa no té precedents en la literatura catalana. Aquest excepcional escriptor publica ara Tretze Tristos Tràngols, tretze contes que estimulen la nostra imaginació. Tan sorprenents i diversos que, a més de la força narrativa de l'autor, només tenen en comú que són tretze, que són tristos i que els seus personatges passen tràngols.

El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Continua la saga «L'amiga genial», una història que ressegueix els anys més importants del segle XX a través de l'amistat entre dues dones.

L'Elena i la Lila, les dues amigues que els lectors van començar a conèixer amb L'amiga genial i Història del nou cognom, ja són dones. S'han fet grans molt de pressa: la Lila es va casar als setze anys, té un fill petit, va deixar el marit i les comoditats i ara treballa en una fàbrica en unes condicions molt dures; l'Elena se'n va anar del barri, va estudiar a Pisa i ha publicat una novel·la que té molt d'èxit i que li ha obert les portes d'un món benestant i culte.

Totes dues han intentat trencar les barreres que les volien tancar en un destí de misèria, ignorància i submissió.

Ara les dues amigues naveguen, amb el ritme apassionant a què ens ha acostumat Elena Ferrante, en el gran mar obert de finals dels seixanta i principis dels setanta, un escenari d'esperances i incerteses, de tensions i desafiaments fins aleshores impensables, sempre unides per un vincle fortíssim, ambivalent, que pot quedar soterrat o ressorgir en esclats violents o en trobades que obren perspectives sorprenents.

La crítica ha dit...
«Elena Ferrante és potser la millor escriptora contemporània.»
The Economist

«Tothom hauria de llegir qualsevol cosa que porti la firma d'Elena Ferrante.»
The Boston Globe

«Els personatges femenins d'Elena Ferrante són veritables obres d'art.»
El País