Converses d'en Toni Tortajada amb els sis experts col·laboradors del programa 300 de TV3, en el que es tracten i s'aprofundeixen els temes dels episodis.

Si mai heu pensat que us agradaria asseure-us a conversar amb alguns dels historiadors més brillants del país, aquest és el vostre llibre.

Aquí els teniu, talment com si s'haguessin assegut al sofà de casa vostra i es disposessin a contestar amb ganes i amb paciència les vostres preguntes. Com és que som on som? Per què les coses van anar d'aquesta manera? Qui ho va fer bé, qui ho va fer malament i qui no ho va saber solucionar o no va poder?

Aquest llibre recull les converses d'Antoni Tortajada, el presentador de la sèrie de TV3, 300, amb cadascun dels sis historiadors que han assessorat el programa.

Amb un llenguatge planer, però amb tot el rigor acadèmic que els correspon, repassen les històries, les contradiccions, les dificultats, els èxits i elsfracassos de la història dels últims tres-cents anys; aquest període del passat és clau per entendre el present, i aquest llibre, una eina valuosíssima per ajudar a pensar-hi.

Una proposta per evitar que la llengua catalana desaparegui.

El següent diàleg segurament us és familiar:

-Què et costa parlar en castellà?

-Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne; per tant, no compliquem les coses.

Carme Junyent és especialista en l'estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d'un camí sense retorn. Per això ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Però encara no és massa tard! Per salvar la llengua TOTS hem de canviar urgentment el nostre comportament lingüístic. Els que la tenim com a primera llengua. I els que no, però que la volem continuar sentint, o també parlant.

-Què em costa parlar en castellà?

-Em costa que cada vegada que NO parlo en català, porto la llengua cap a un camí de no-retorn. I per això necessito aprendre a no cedir sempre. I també per això cal que tu et posis en el meu lloc, perquè tots plegats entenguem què hi ha en joc. Sense tu i sense mi no ens en sortirem pas.

Perquè el català té un avantatge únic: hi ha moltíssima gent que no el parla però l'entén. I fins i tot molts l'estimen. Aprofitem-ho!

Un llibre pensat per ajudar els parlants a resoldre els dubtes lingüístics de la vida quotidiana.

On comprem les entrades al teatre: a la «taquilla» o a la «guixeta»? Quina diferència hi ha entre «compte», «comte» i «conte»? Tenim un nivell d'anglès «intermedi» o «intermig»? L'Optimot, a través d'aquest llibre, resol tots aquests dubtes de llengua i molts altres de manera pràctica i divulgativa, amb exemples il·lustratius i una bona dosi d'humor.

Amb aquests textos, elaborats a partir de les fitxes de l'Optimot, els parlants podran resoldre dubtes amb què es troben a l'hora de parlar i d'escriure en català, tant pel que fa a l'ortografia, a la morfologia, a la sintaxi com al lèxic.

101 dubtes del català resolts per l'Optimot és un llibre avalat per aquest mateix servei de consultes lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística. L'Optimot és un referent en la divulgació de la llengua. El seu web cada anyregistra al voltant de 18 milions de visites i el servei d'atenció personalitzada atén més de 5.000 consultes.

Al portal de l'Optimot es poden cercar dubtes de català en diferents diccionaris i recursos lingüístics com ara les fitxes, de les quals s'ha nodrit aquest llibre. També s'hi ofereix un servei d'atenció personalitzada al qual els usuaris poden enviar consultes de llengua. L'Optimot es va crear el 2008 i treballa en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Tracta de la transfiguració de la realitat. El que eren les coses, esdeveniments, passions, es transforma en paraules.

La gran creació de la intel·ligència és la capacitat d'expressar, dir, comunicar-nos, escriure. És el moment de la gran síntesi, deposar en net. El que sentim confusament, allò que sabem en termes generals, el que ens passa pel cap com una sospita o un desig de premonició adquireix precisió i fermesa.

Aquest també és un llibre de màgia, com ho era La màgia de llegir. Tracta de la transfiguració de la realitat. El que eren les coses, esdeveniments, passions, es transforma en paraules. Hi pot haver màgia més gran?

A La màgia d'escriure ens acostem a la intel·ligència que crea mitjançant paraules i ens preguntem: com podem ensenyar a escriure a l'escola, a l'educació secundària? Com podem els adults aprendre a escriure? En aquest llibre, però, hi ha una tercera part. També hem entrat a l'habitació de treball de molts escriptors per descobrir-hi els seus secrets, els mecanismes més ocults de la creativitat. Hem fet de cronistes d'allò que és meravellós. I, després, hem intentat fer una pedagogia de la creació literària.

No se'ns pot acusar de ser massa humils.

José Antonio Marina i María de la Válgoma.

Com podem recuperar i transmetre als nens i als joves les ganes de llegir i la passió per la lectura.

Llegir és una necessitat urgent pública i privada. La vida humana transcorre entre paraules. La nostra intel·ligència és lingüística i la nostra convivència, íntima o política, també. Aquest llibre és una introducció poètica, científica i pràctica a la lectura. Un manual per a pares, mestres, professors de secundària i per a lectors curiosos.

Però, bàsicament, és un llibre de màgia. Barreja receptes i consells per fer encanteris prodigiosos. Els que divideixen la màgia en blanca i negra s'equivoquen. Obliden que la màgia més poderosa i magnífica és la del negre sobre el blanc. L'escriptura, i la lectura, és clar, que n'és el complement, d'on surten fades i dracs, mons nous i mons antics, personatges, històries, sentiments, lleis, poemes i equacions.

El llenguatge va transfigurar l'espècie humana. Tant de bo La màgia dellegir faci el mateix amb vosaltres.

Una reflexió inspiradora sobre com viure.

Sobre com mirar la mort de cara.

I sobre com trobar sentit a tot plegat.

El Xavi es mira tant la vida com la mort amb uns altres ulls. De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa que vagi perdent força al llarg dels anys. Ara s'ha d'estar en una cadira de rodes, sense poder moure gairebé res, i li cal ajuda per a tot. Fins i tot per beure aigua.

Sap que la seva malaltia és progressiva. Sap el que implica que ho sigui. Sap com avançarà tot plegat. I ho explica amb una serenor i una generositat extraordinàries. I amb sentit de l'humor.

En aquest llibre, comparteix com ha après a viure amb la mort a la vista. O el que és el mateix: com ha anat aprenent a morir per poder viure. «I, paradoxalment, la meva vida no està essent -en sentit estricte- una vida desgraciada», escriu. I, amb entusiasme, ens convida a gaudir de les petites grans coses: un bon got d'aigua, seguir el sol en la seva posta, una conversa tranquil·la, la visita d'una persona que fa temps que no veus, la presència silenciosa de gent que t'estimes...

La història del Xavi i les seves reflexions són una inspiració. Una lliçó de vida.