El llibre de creació poètica de Rupi Kaurrupi Kaur ens introdueix en el seu món de l'escriptura i la creativitat a través de la seva quarta obra, Curar-se amb paraules, i explica com l'acte d'escriure ha estat una experiència catàrtica que l'ha ajudat a parlar: una autoexploració conscient i alliberadora a través de l'escriptura.Aquesta col·lecció dissenyada per l'autora d'exercicis poètics guiats, exemples de la seva poesia i reflexions convida a explorar temes com el trauma, la pèrdua, l'angoixa, l'amor i la curació. No cal ser escriptora per emprendre aquest camí, només començar a escriure.

El manual i assaig de referència sobre l'escriptura més divertit i provocador.Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

Aquest llibre és una exposició general del sistema educatiu espanyol des del seu origen (primera meitat del segle XIX) fins a principis del segle XXI, presentada de forma clara, concisa i suficientment àmplia per conèixer els canvis continus dels plans educatius més importants dels darrers dos-cents anys. De les tres etapes educatives, s’exposa amb més extensió el segon ensenyament, atès que ha estat l’etapa educativa més tardana a configurar-se, la que més polèmiques ha suscitat, la més canviant i la que més interessos partidistes ha comportat o generat, a més de revisar l’evolució dels estudis universitaris en general. Els textos …

Aquest llibre pretén aportar, des de la pràctica, eines sobre la funció i el paper del mestre en la construcció de l'infant lector i escriptor, tot aprofundint en la importància que tenen diferents llenguatges (corporal, emocional, artístic, oral i escrit) a l'hora d'ajudar a formar un infant que pugui ser un parlant, lector i escriptor en el món del segle XXI. A més, cadascun dels assaigs mostra diferents experiències escolars que segueixen una metodologia innovadora amb la qual s'aborda l'ensenyament dels diferents llenguatges que necessita un infant per créixer com a persona i com a ésser lingüístic i comunicador a …

La història de la convivència entre el castellà i el català a Catalunya.Arreu de Catalunya, ara mateix, milions de catalans parlen en castellà. Però ens sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era "la llengua del costat". De fet, de vegades sembla que hàgim oblidat que són dues llengües diferents. Com es va introduir el castellà a Catalunya? Com els nostres rebesavis el van aprendre quan no hi havia Tele5, COPE, ni les sèries de Netflix? Aquest llibre aborda de manera amena i divertida el paper del castellà dels segles XV a les portes …

A l´entorn dels prejudicis lingüístic"Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes …