El mètode del Dr. Estivill per aconseguir que l'hora de menjar dels nens deixi de ser el malson dels pares.

«Ja ho he provat tot i no hi ha manera que mengi». Per molts pares, l'hora de menjar dels nens es converteix en un infern. La boca tancada -que no s'obre ni quan traiem totes les joguines, encenem la televisió o disfressem els plats amb la seva salsa preferida- és el nostre pitjor malson.

Vist l'èxit del seu mètode per resoldre els problemes de l'insomni infantil, el doctor Eduard Estivill es va preguntar si hi hauria també un mètode que pogués aplicar-se al problema de l'alimentació infantil. Per això va sol·licitar l'ajuda d'una pedagoga, Montse Domènech, i entre els dos varen desenvolupar un mètode senzill, pràctic, amb unes sòlides bases científiques, per ensenyar a menjar bé, i de tot, als nens.

Després d'haver-lo posat en pràctica durant tres anys, amb èxit en més del 98% dels casos, s'han decidit a publicar aquest manual tan amè que ajudarà els pares a ensenyar els seus fills a menjar.

«La resistència dels nens a menjar és habitual. Forma part del seu esperit de rebel·lia davant allò que se'ls imposa. Però en això consisteix educar-los, oi? Han d'anar aprenent que gairebé tot té un moment i un lloc. I també una manera de fer-se. Per això cal un mètode i un temps d'aprenentatge.»
Dr. Eduard Estivill

Com posar a l'hora el teu rellotge intern per viure amb salut, energia i optimisme.

Fa milers d'anys l'ésser humà estava connectat de manera harmònica amb els cicles naturals de la vida. Aquest vincle amb els ritmes de la natura proporcionava als nostres avantpassats salut, energia i benestar emocional.

Actualment també vivim pendents del temps, però ens hem desconnectat de la seva cadència original i ja no parem atenció als nostres rellotges interns, que són els responsables de la gana, el son, l'energia o la fatiga que sentim al llarg del dia, la qual cosa es tradueix en problemes cardiovasculars, malalties metabòliques com la diabetis o l'obesitat, trastorns psíquics i, en els casos més greus, en una incidència més gran d'alguns tipus de càncer.

Basat en la cronobiologia, aquest mètode, desenvolupat pels doctors Eduard i Carla Estivill, és un entrenament en tota regla per aprendre a escoltar al nostre cos i reconnectar-lo amb els seus ritmes. Gràcies als consells senzills i pràctics que ens donen, a l'abast de tothom, aconseguirem sincronitzar el nostre tokei o rellotge interior per gaudir d'una vida plena d'optimisme i salut.

La cuina de sempre amb els aliments d'ara.

Els autors de Sense dents i a mossegades conviden els avis a la seva revolució de l'alimentació saludable.

Els autors del best seller Sense dents i a mossegades tornen a ajuntar-se per mostrar-nos un nou enfocament en nutrició infantil i familiar.

Llet amb galetes ofereix una sèrie de consells nutricionals que contribuiran a l'harmonia entre les diferents generacions de la família, així com informació nutricional per elaborar els nostres menús. El llibre inclou, a més, cinquanta receptes de menjars, sopars i berenars pensats amb aquest enfocament, una fusió de la tradició culinària dels nostres avis amb les necessitats nutritives dels més petits.

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.

La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d'elecció i el lliure arbitri. Per sobre de tot, però, aquesta història és filla de l'enginy humà i d'uns esperits obsessius com Charles Darwin, Gregor Mendel, Francis Crick, James Watson o Rosalind Franklin, i de milers de científics que continuen investigant per comprendre el codi més important de tots els codis.

Aquest relat espectacular i emotiu sobre un supòsit científic que acaba cobrant vida és obra de l'autor de The Emperor of All Maladies, un dels grans llibres divulgatius que s'han escrit sobre el càncer. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants.

El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l'herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Què n'han dit:
«Excepcional. Segurament un dels llibres de ciència més captivadors, potents i elegants que es pugui llegir.»
The Times

«Segurament es tracta de la història de detectius més important de tots els temps: una recerca de milers d'anys feta per una infinitat d'exploradors, des d'Aristòtil a Collins passant per Mendel, per mirar de descobrir els interrogants que hi ha al cor de totes les cèl·lules. El gen és un llibre prodigiós, de gran envergadura, absolutament cabdal. Tothom qui estigui interessat a saber què significa -i que significarà en el futur- ser humà, necessita llegir aquest llibre.»
Anthony Doerr, Premi Pulitzer 2015

Un llibre que ha commogut i captivat a la crítica i al públic.

Henry Marsh l'eminent neurocirurgià de la Gran Bretanya, ha volgut exposar als ulls del món l'essència d'una de les especialitats mèdiques més difícils, delicades i fascinants que existeixen.

El resultat és aquest volum, que ha captivat i commogut tant els crítics més exigents com tota mena de lectors, i que poc temps després de publicar-se es va enfilar al capdamunt de les llistes de llibres més venuts del Sunday Times i el New York Times. Escollit «Millor Llibre de l'Any» pel Financial Times i The Economist, va obtenir els premis PEN Ackerley i South Bank Sky Arts i va ser finalista del Costa Book Award, el Guardian First Book Award i el Samuel Johnson de no-ficció.

Al comandament d'un microscopi ultrapotent i d'un catèter d'alta precisió, el doctor Marsh s'obre camí per entremig del cervell. De la seva perícia i el seu pols sovint depèn que un pacient recuperi la visió o acabi en una cadira de rodes. Alguns dies salva vides, però també hi ha jornades nefastes en què un petit error o una cadena d'infortunis fan que se senti l'ésser més desgraciat de la Terra.

Molt més proper a una confessió personal que a una autobiografia complaent amb l'autor, aquest llibre -el títol del qual s'inspira en el jurament hipocràtic- representa una autèntica mostra de valentia i honestedat intel·lectual, un relat vibrant i lluminós que arriba a remoure els nostres sentiments més profunds i eixampla el nostre llindar de saviesa i compassió

La crítica ha dit...
«Un llibre deliciós, impactant, molt ben escrit i molt necessari.»
Carles Capdevila

«La neurociència ha trobat el seu Boswell en Henry Marsh. Dolorosament honest sobre els errors que poden "destrossar" un cervell, sintonitzat d'una manera exquisida amb el vincle tens i efímer entre metge i pacient, irritable fins a la hilaritat davant la gestió hospitalària, Marsh ens submergeix en l'art més difícil de la medicina i ens infon ànims. Una fita extraordinària.»
Ian McEwan

«Increïblement absorbent [...]. Una visió tan sincera que resulta fascinant i sorprenent.»
Bill Bryson

«El doctor Marsh revisa la seva vocació d'una manera íntima, compassiva i, a vegades, aterridora.»
Michiko Kakutani, The New York Times

«Sobretot no facis mal és un conjunt d'elegants reflexions al final d'una llarga carrera. Algunes de les històries són prou emotives per dur-nos fins a les llàgrimes. En el fons, aquest és un llibre sobre la saviesa i l'experiència.»
The Telegraph

Es pot avançar cap a un futur prometedor sense mirar enrere?

Cinc moments de la història ens mostren

com a cada desafiament provocat per una gran epidèmia

li segueix una resposta imaginativa i esperançadora.

El coronavirus ha desvetllat el presagi que el món podria ser diferent de com ens l'havíem imaginat, i ens preguntem amb insistència com serà aquesta nova realitat. José Enrique Ruiz-Domènec, amb el rigor propi de l'historiador, ens convida a examinar el passat per trobar les respostes.

Després de la plaga que va assolar l'Imperi bizantí a l'època de Justinià i Teodora, va venir el primer esplendor de l'islam i el naixement d'Europa. De la terrible pesta negra del segle XIV va sorgir el Renaixement. Els contagis provocats per l'arribada del espanyols al continent americà el 1492, i la verola que va acabar amb l'Imperi asteca, van impulsar les matrius econòmiques i polítiques d'Amèrica Llatina. Més tard, en ple segle XVII, les pestilències van posar Europa a la vora del col·lapse, però l'esperit revolucionari va donar a llum un nou món il·lustrat. I, finalment, l'anomenada "grip espanyola", que va desafiar el segle xx, va exigir una resposta decidida guiada pel coneixement científic, artístic i literari.

En tots aquests episodis, que van generar una angoixa que avui ens és familiar, les societats van saber oferir respostes a l'altura de les circumstàncies. Sabrem ara afrontar de manera positiva les dificultats i vèncer, de nou, una gran epidèmia?