Una proposta per evitar que la llengua catalana desaparegui.

El següent diàleg segurament us és familiar:

-Què et costa parlar en castellà?

-Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne; per tant, no compliquem les coses.

Carme Junyent és especialista en l'estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d'un camí sense retorn. Per això ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Però encara no és massa tard! …

A l´entorn dels prejudicis lingüístic"Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes …

Un llibre pensat per ajudar els parlants a resoldre els dubtes lingüístics de la vida quotidiana.

On comprem les entrades al teatre: a la «taquilla» o a la «guixeta»? Quina diferència hi ha entre «compte», «comte» i «conte»? Tenim un nivell d'anglès «intermedi» o «intermig»? L'Optimot, a través d'aquest llibre, resol tots aquests dubtes de llengua i molts altres de manera pràctica i divulgativa, amb exemples il·lustratius i una bona dosi d'humor.

Amb aquests textos, elaborats a partir de les fitxes de l'Optimot, els parlants podran resoldre dubtes amb què es troben a l'hora de parlar i d'escriure en …

Tracta de la transfiguració de la realitat. El que eren les coses, esdeveniments, passions, es transforma en paraules.

La gran creació de la intel·ligència és la capacitat d'expressar, dir, comunicar-nos, escriure. És el moment de la gran síntesi, deposar en net. El que sentim confusament, allò que sabem en termes generals, el que ens passa pel cap com una sospita o un desig de premonició adquireix precisió i fermesa.

Aquest també és un llibre de màgia, com ho era La màgia de llegir. Tracta de la transfiguració de la realitat. El que eren les coses, esdeveniments, passions, es transforma …

La història de la convivència entre el castellà i el català a Catalunya.Arreu de Catalunya, ara mateix, milions de catalans parlen en castellà. Però ens sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era "la llengua del costat". De fet, de vegades sembla que hàgim oblidat que són dues llengües diferents. Com es va introduir el castellà a Catalunya? Com els nostres rebesavis el van aprendre quan no hi havia Tele5, COPE, ni les sèries de Netflix? Aquest llibre aborda de manera amena i divertida el paper del castellà dels segles XV a les portes …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

Del canvi climàtic al canvi idiomàtic, un crit d'alertaTrenta anys després que s'aprovés la Llei de Normalització Linggüística, Pau Vidal fa un diagnòstic: el bilingüisme no funciona. Amb només un 36% de parlants habituals i una 'mala salut filològica' que el deteriora cada dia més, el català està lluny de la normalitat. El bilingüisme mata és molt crític amb la creença que de llengua en pot parlar tothom i també amb les enquestes com a mètode d'aproximació a la realitat social. El llibre que teniu a les mans descriu detalladament el que la majoria de filòlegs saben però només Joan …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

Interès i diversió assegurats en un llibre a favor de les paraules i expressions naturals, de tota la vida, que hem substituït per calcs del castellà i disbarats de moda.Es diu que cada català té dins seu un home del temps, un entrenador del Barça i un lingüista. Així com s'han escrit llibres a l'estil de 50 paraules que cal salvar, Enric Gomà proposa ara "92 paraules que cal fumigar": calcs del castellà o de l'anglès, hipercorreccions, modes, deformacions o directament disbarats, molt sovint popularitzats pels mitjans de comunicació. La fitxa de cada un dels mots tindrà cites, equivalències, història, anècdotes, dibuixos de …

Les necessitats lingüístiques de les persones accentuen la importància del desenvolupament de la competència plurilingüe. Aquest llibre aborda aquesta qüestió des de la perspectiva sociològica, psicològica i educativa. Està organitzat en tres capítols diferenciats. El primer analitza la realitat de la societat de la informació i les seves conseqüències lingüístiques. A la vegada, mostra les característiques psicolingüístiques de les persones plurilingües amb un èmfasi especial en els aspectes comuns de les llengües que parlen. El segon capítol incideix en qüestions relacionades amb l'educació bilingüe i la seva utilització per promoure el coneixement de llengües. S'estudia especialment el cas de Catalunya …