Un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes més populars de la historia.

Us heu parat mai a pensar per què cal tanta gent per tombar una simple estaca, segons la popular cançó de Lluís Llach? Voleu descobrir què és el que en realitat calia tombar segons la primera versió de la lletra, i que pesava molt més que una estaca? Sabeu que la tonada de la cançó «No tinguis pressa» dels Sopa de Cabra havia de contenir un vers que la discogràfica els va demanar que canviessin perquè el considerava massa pornogràfic? O què estava mirant Jaume Sisa quan va tenir un despreniment de retina que el va impedir estrenar La nit de Sant Joan? De què parlava l'himne de Catalunya que havia de substituir «Els Segadors» perquè un grup d'intel·lectuals considerava allò de «bon cop de falç» una incitació a la violència?

La resposta a aquestes preguntes i a moltes altres és el que es pot llegir a Les cançons de la nostra vida. Un ampli recull d'anècdotes sucoses i divertides que s'amaguen rere la creació de moltes cançons populars catalanes i que ara surten a la llum. Des dels clàssics de Serrat als de Manel, des d'Els Pets als Txarango, des de Loquillo als Estopa, des de «El meu avi» al «Fum fum fum», tot un seguit històries d'amor i de desamor, de festa i de protesta, de pares i fills, de pàtria, de sexe, de cotxes, de futbol... El reflex de la idiosincràsia d'un poble a través de la música i tot allò de divertit que provoca l'atzar quan es creua amb la marcada personalitat dels creadors més destacats del país. La demostració que si hi ha unes cançons que han fet història, és perquè tenen la «seva» història.

La cantant i actriu Dolo Beltran, s'aventura a narrar-nos una història personal i íntima, feta d'imatges a llapis, poesia i petits epissodis que formen una vida.

Amb il·lustracions de Dolo Beltran

«I si miréssim un àlbum de fotos i tots els moments que hi ha immortalitzats es convertissin en poesia? Una manera rítmica i romàntica d'explicar una història.

Poesia feta d'imatges, de moments viscuts, flaixos d'una vida.

He volgut aventurar-me a descobrir quina història pot explicar un simple àlbum. Un àlbum que podria pertànyer a qualsevol persona que, metòdicament, hi ha anat enganxant fotografies... Perquè hi ha alguna cosa estranya quan observes les fotos i veus tota aquella gent mirant a càmera, intentant immortalitzar el moment, com si perdessin el món de vista.

I de cop, quan sona el clic de l'aparell, no hi ha passat ni futur... només la necessitat que aquell moment duri per sempre.»
Dolo Beltran

Fauna o amor estrena Contraveu, la col·lecció de poesia i textos breus de Rosa dels Vents que arrenca aquest any.

Tinc clar que no soc escriptora, però la idea de compartir els meus pensaments sense música i sense cantar em fa sentir alhora vertigen i curiositat. Com s'imaginarà la gent la veu que narra els meus microrelats o els meus poemes? Els llegiran en veu alta? Els cantaran com si fossin cançons?

Tinc clar que no soc escriptora, però, si m'ho permets, em fa il·lusió jugar a ser-ho.

Suu

Salsa estrena Contraveu, la col·lecció de poesia i textos breus de Rosa dels Vents que arrenca aquest any.

No remenis tant. I la resposta és: «sí, trobaràs el temps».

Sempre val la pena una immersió guiada al fons de les qüestions.

Així com els instruments musicals moren quan no els toquem, també la reflexió va perdent la seva efectivitat quan no la sovintegem.

He sabut trobar una part de casa meva a l'horitzó, i us l'apropo a tota vela. No l'he embolicada perquè no pensava regalar-la, però serà l'inici d'una inesperada complicitat. Passa't per aquí quan vulguis. El que et diré no alliçona, però ressona.

No soc l'Adrià que havies vist abans i no me n'amago. He recuperat velles cantarelles i les faig parlar, ara que els ha arribat el moment. He preparat per a tu moltes propostes indecents.

Adrià Salas

Un llibre de cuina que ens fa viatjar a través de la música de tots els temps.

30 receptes senzilles i saboroses que dialoguen amb les melodies més exquisides.

Quina relació hi ha entre els macarrons amb formatge i Beethoven, el consomé i Verdi o les últimes creacions del Celler de Can Roca i la música d'Erik Satie?

La història de la cuina i la de la música ha seguit camins paral·lels. En cada moment històric i en cada indret del món, compositors i cuiners han compartit una mateixa manera de veure el món i han desenvolupat les seves creacions amb un esperit comú.

En aquest llibre, Jaume Biarnés explora la relació entre la gastronomia i la música a partir de trenta receptes que estableixen un diàleg entre aquests dos mons. Algunes oblidades durant anys en vells llibres de cuina, d'altres, creacions dels xefs més actuals. Des dels primers receptaris de l'antiguitat fins a les més agosarades partitures dels nostres temps, l'autor ens convida a degustar i a escoltar d'una manera fàcil i deliciosa.

«Per als aficionats a la cuina, a la música, o per a persones simplement inquietes i curioses; espero que en aquest llibre trobeu no només saboroses receptes musicals que podreu cuinar a casa, sinó també una lectura interessant i amena.»

Ressenyes:
«Jaume Biarnés té una manera de pensar #bulliniana# que ja ha aplicat en altres àmbits. M'atreveixo a dir, modestament, que El Bulli va ser la seva universitat.»
Ferran Adrià

«Cuina i música s'entrellacen en aquest llibre per explicar l'essència d'un plat, les notes musicals que l'acompanyen o el context en què es crea. Un ordit que entreteixeix sabors i notes musicals.»
Josep Carreras

El cantant i compositor Marc Parrot, ens endinsa en el seu mon particular gràcies als seus poemes.

Il·lustrat per Ohiane Inchaustegui

M'he dedicat a compondre cançons des d'abans de ser qui havia de ser.

Ho he fet sempre com una necessitat que em porta a resoldre no sé ben bé què, com tampoc sé del cert d'on sorgeix.

Potser és només que explicar-me representaria una petita conquesta de mi mateix: fer-me meu a còpia d'aquests intents juganers, més o menys encertats.

L'objectiu inconscient es va revelant com una mena de premi: la consciència per gaudir més del que ja sé i que em fa veure el que desconec com quelcom més interessant.

I ja estic preparat per llançar tot el que he escrit al foc.

La pianista i compositora Clara Peya s'estrena com a autora a la col·lecció «Contraveu» d'aquesta tardor.

Il·lustrat per Wara de Ormaechea

«Liti és una necessitat.
Liti és una rutina.
És una cicatriu mal curada, un buit que està buit.
És aquell gest vulnerable que et permet seguir remant en aquest sòrdid imperi.
Liti és negre.
Liti és blanc.
Un cop de puny a la "normalitat".
Liti és 88.
Liti és trobar a faltar la melodia i saber que sense ella les meves paraules estan incompletes.

Liti també és una barana. Com ho són les carícies i les arrels mullades. Com ho és la fusta i les mans en dansa. Les simfonies que tornen i els ulls que tenen ales.

Liti és saber que no estem soles.»

«La pèrdua del meu pare i l'arribada de la meva filla van foradar-me i curar-me el cor en menys d'un mes de diferència. D'aquell sotrac n'han nascut molts d'aquests versos. La vida hi fa la resta. Espero que aquest llibre t'acompanyi. Per guarir la pell ferida: per això serveix la poesia.»
Cesk Freixas

Entès com un riu, a El delta de les paraules (Rosa Dels Vents, 2020) hi flueixen poemes de temàtica crítica i universal, que acaben en una desembocadura on s'acumulen les paraules per ser dites, per ser escoltades, per ser llegides. Per ser compartides. L'autor, que mesura exactament el que vol transmetre, reivindica aquesta idea des de la «Font» fins al «Delta»: la paraula, la poesia, com a eina actual per expressar-nos, com a sinònim de cultura reposada i xarxa orgànica, com a contrapunt a l'era de Twitter en què vivim. Sense pressa, perquè a El delta de les paraules és on comença el diàleg.