Un text de ritme àgil, gairebé frenètic, i carregat de matisos i de girs argumentals que oferim sintetitzat per Lewis York sobre un suport de luxe: les magnífiques il·lustracions creades per a la ocasió per Ian Cassalucci.

La Terra sempre ha tingut més o menys el mateix volum, però els mitjans de transport, cada vegada més ràpids, aconsegueixen que sembli més petita i fàcil de recórrer. Fa 136 anys, fer la volta al món en 80 dies semblava impossible. Però sempre hi ha gent intrèpida amb ganes de superar reptes, com en Phileas Fogg, el protagonista d'aquesta cronometrada obra de Jules Verne.

En Fogg, acompanyat del seu fidel majordom Jean Passepartout, ens demostra que si tenim confiança en nosaltres mateixos sempre trobarem el camí. I també que, fins i tot si fracassem, sempre podem aprendre una lliçó positiva.

Un clàssic que, ara més que mai, ve de gust revisar, perquè sempre permet noves lectures i noves imatges com aquestes dotze meravelloses il·lustracions a doble pàgina de tècnica mixta: tinta xinesa i aquarel·la.

Un text de ritme àgil, gairebé frenètic, i carregat de matisos i de girs argumentals que oferim sintetitzat per Lewis York sobre un suport de luxe: les magnífiques il·lustracions creades per a la ocasió per Ian Cassalucci.

La Terra sempre ha tingut més o menys el mateix volum, però els mitjans de transport, cada vegada més ràpids, aconsegueixen que sembli més petita i fàcil de recórrer. Fa 136 anys, fer la volta al món en 80 dies semblava impossible. Però sempre hi ha gent intrèpida amb ganes de superar reptes, com en Phileas Fogg, el protagonista d'aquesta cronometrada obra de Jules Verne.

En Fogg, acompanyat del seu fidel majordom Jean Passepartout, ens demostra que si tenim confiança en nosaltres mateixos sempre trobarem el camí. I també que, fins i tot si fracassem, sempre podem aprendre una lliçó positiva.

Un clàssic que, ara més que mai, ve de gust revisar, perquè sempre permet noves lectures i noves imatges com aquestes dotze meravelloses il·lustracions a doble pàgina de tècnica mixta: tinta xinesa i aquarel·la.

Amb motiu del 40 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna, Lumen visita el món llunàtic.

Al final de la Segona Guerra Mundial (1945) les dues potències més poderoses de l'època, l'URSS i els EEUU, iniciaren el que s'anomenà la Guerra Freda. Una de les disputes més espectaculars fou la carrera de l'espai. Tant els comunistes com els capitalistes volien conquerir l'espai exterior, o si més no que ho semblés. L'URSS anava per davant amb els seus proyectes Sputnik, però els EEUU aconseguiren guanyar la partida més important: que un home trepitgés la Lluna.

El 20 de juliol de 1969, a les 10:56 PM, Neil Amstrong posà un peu a la Lluna i davant una audiència televisiva de 600 milions de persones, sentencià: «Aquest és un petit pas per a l'home, però un salt gegantesc per a la Humanitat». Des d'aleshores, són moltes les veus que han dubtat de la proesa exposant una sèrie d'anomalies que surten a les imatges que es feren: ombres estranyes, reflexos, un firmament sense estrelles, un allunatge que no aixeca pols...

Els autors d'aquest llibre han investigat el cas i han aconseguit parlar amb alguns testimonis (vinguts des del més recòndit de la seva imaginació) que podran oferir una mica de llum sobre tants enigmes... o no. Perquè, per molt que la Lluna giri, sempre manté una cara oculta. I, en aquest cas, resulta divertida, sorprenent i rigorosament incerta.