En este texto, Lucy Aspra explica cómo es que la visita de extraterrestres no es un fenómeno nuevo.

De Lucy Aspra, experta en temas de ángeles y seres espirituales, seres de luz y de oscuridad, presenta una obra que revela las dimensiones desconocidas.

Sin duda un libro polémico y emotivo escrito por una autoridad indiscutible en la materia, referencia de astrologistas y estudiosos del tema.

Lucy Aspra argumenta que los avistamientos y contactos con seres extraterrestres no son fenómenos recientes, y que aquellos que en el pasado fueron denominados demonios; hoy pueden ser clasificados como algunas entidades extraterrestres.

¿En qué consiste escuchar a alguien?

¿Por qué, a lo largo de la historia, han existido grupos que "no merecen" ser escuchados y cuáles han sido las consecuencias para ellos? ¿Qué ha sucedido con el arte de la conversación? ¿Y con el silencio?

Se dice que hay personas dotadas para la escucha, que nacieron con los dones de la empatía y la paciencia. Pero, ¿cómo consiguen estas personas eliminar los obstáculos, conscientes e inconscientes, individuales e interpersonales, sociales y culturales, que impiden que podamos escucharnos?

Marina Castañeda analiza las dinámicas psicológicas profundas y, en su mayor parte, inconscientes, de la escucha, así como las relaciones de poder, las reglas de intercambio, los patrones culturales, y aspectos sociales y económicos que la rigen. Aborda el tema de la atención y explica cómo y por qué escuchamos lo que queremos. Recurre a la historia para mostrar por qué se está perdiendo esta vital facultad humana, y dar ejemplos de la escucha ideal; asimismo, expone las expectativas e ilusiones provocadas por la comunicación instantánea y el ciberespacio, así como los retos que plantea la globalización y la necesidad de inventar una nueva ética de la escucha.

Además, gracias a su experiencia en este campo, la autora expone las características de la escucha en la psicoterapia, profesión que desde sus inicios ha estudiado el tema y desarrollado técnicas especializadas para lograr una escucha empática y respetuosa, al servicio del otro.

Escuchar(nos) invita al lector a reflexionar sobre su capacidad de escuchar con una sección de preguntas y ofrece sugerencias para cultivar este arte y volver, nuevamente, el rostro hacia los demás.

Lucy Aspra brinda en este libro una investigación sobre extraterrestres y fuerzas sobrenaturales que hay en la Tierra.

De Lucy Aspra, la experta en los temas de ángeles y seres espirituales.

Lucy Aspra ofrece en este libro una investigación impactante sobre el papel de los extraterrestres y fuerzas sobrenaturales en nuestro planeta. Sobre cómo envolvernos de luz celestial para ser conducidos por los ángeles con amor.

Un libro profusamente documentado y con revelaciones increíbles sobre personas que han sido presas de experimentos extraterrestres, la autora nos conduce por un mundo de espionaje psíquico, naves que viajan por el tiempo y el espacio para concluir que sólo con la ayuda de seres de luz, de los Ángeles y su bondad y ejemplo, el ser humano puede vivir feliz y en armonía sobre la tierra.

Explora el conocimiento que la humanidad ha atesorado sobre el amor romántico y erótico a partir de la mitología, la literatura, el arte, la biología, la antropología, la psicología, la filosofía, la ética y la medicina.

Federico Ortiz Quezada vierte su experiencia vital, su conocimiento como médico y su riqueza cultural para brindarnos un libro de cabecera. Podemos consultarlo para conocer algún mito u obra literaria, para informarnos acerca de algunas disfunciones sexuales o para comprender las raíces de nuestras emociones. Su riqueza y universalidad nos llevarán a conocernos de una manera más completa, más profunda, más humana.

La primera parte se ocupa del amor: los distintos tipos que hay; su origen; el lugar donde se asientan los mecanismos de la emoción amorosa; las sustancias químicas involucradas; lo que buscan hombres y mujeres en él; el sentido de las relaciones sexuales; las razones de los celos; el papel de la religión en las concepciones amorosas de Occidente; la representación del amor en la historia de la literatura; la censura a la homosexualidad; el futuro del amor y más.

La segunda parte aborda el desamor: sus causas antropológicas, psicológicas y culturales; sus efectos sobre la salud; las razones por las cuales dejamos de amar; los aspectos éticos de la ruptura; la impotencia sexual y la amatoria; la misoginia y la androfobia.

¿Cómo se desarrolló nuestra consciencia? ¿En qué radica "lo humano"?

A la consciencia debemos todo lo que somos y hemos creado. Sin ella, el arte, la ciencia, la técnica y la civilización misma serían imposibles. Pero... ¿cómo surgió este fenómeno inmortal que parece continuar su evolución de manera permanente?

Federico Ortiz Quezada emprende una travesía que va desde el origen del universo hasta la aparición del hombre; desde lo humano entendido a partir de la existencia del lenguaje hasta la formación de la consciencia. Revela descubrimientos científicos recientes abarcando diversas disciplinas: astronomía, física, antropología, biología, neurofisiología, química, medicina, literatura, arte e historia, entre otras; y promueve el diálogo entre las ciencias y las humanidades.

Este libro es un alegato en favor del universo, de la Tierra, de la vida y de la maravilla que somos. Permite entender la consciencia como resultado de un fenómeno cósmico. Nos muestra el prodigio de la evolución, desde las sustancias más elementales hasta el ser que fue capaz de transformarse en un creador, y nos conduce hacia un mayor conocimiento de nosotros mismos.

El rei Jaume I és la figura central en la història dels països que van formar la Corona d'Aragó. Ell mateix va voler que així fos considerat i, per això, va dictar personalment un llibre d'història, la seva autobiografia, el Llibre dels fets, perquè les seves gestes quedessin gravades per sempre en la memòria futura. Però, ¿què hi ha de veritat en aquest llibre? Rei de personalitat complexa, a vegades turmentada, sempre fortíssima, Jaume I, gran polític, va tenir una precoç sensibilitat pel que fa al valor de la seva imatge pública i a la importància de la seva comunicació. Prendre, doncs, El llibre dels fets com un relat històric ajustat a la realitat, com han fet la majoria d'historiadors antics i moderns, pot haver forjat una imatge esbiaixada de Jaume I. Lluny de tota celebració retòrica, ara, per primer cop, Stefano Maria Cingolani fa una revisió crítica d'El llibre dels fets, i presenta una nova biografia de Jaume I en què aprofundeix en els detalls més íntims de la seva psicologia i de la seva acció, tot fent emergir un rei diferent al que estem acostumats, un rei inèdit i, alhora, més viu, humà i proper.

Josep Maria Castellet ha tingut un paper destacat en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Almenys durant quaranta anys (de la dècada dels cinquanta fins a la dècada dels vuitanta), va participar activament en un seguit d'empreses de molta importància, en la seva condició polifacètica de crític literari, intel·lectual i editor. La seva obra comprèn assaigs com La hora del lector (1957), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) o Josep Pla o la raó narrativa (1978), antologies de tanta transcendència com Veinte años de poesía española (1960), Poesia catalana del segle XX(1963, amb Joaquim Molas) o Nueve novísimos poetas españoles (1970), i un llibre autobiogràfic tan remarcable com Els escenaris de la memòria (1988). Però, més enllà d'això, Castellet s'ha implicat en projectes que van des de la fundació de la revista Laye fins al Pacte Cultural de la transició, passant per l'homenatge a Antonio Machado del 1959, el Congrés per la Llibertat de la Cultura, els diálogos Catalunya-Castella, la Comunitat Europea d'Escriptors, els premis internacionals de literatura Formentor, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o Edicions 62.En aquest retrat biogràfic de Josep M. Castellet, Teresa Muñoz en ressegueix pas a pas la trajectòria pública, fins al final de la dècada dels vuitanta, sense entrar en la seva vida personal. Com que Castellet sempre s'ha mogut en grup, el retrat pren cos a través de la descripció i la contextualització dels diversos nuclis de relació que, a Catalunya, a Espanya i a Europa, han pautat la seva evolució intel·lectual. Per això, a més d'un estudi indispensable de la tasca i l'obra de Josep M. Castellet, aquest volum és també una contribució important a la història de la cultura contemporània, que aporta informacions inèdites sobre algunes activitats fins ara molt poc conegudes, com el Congrés de Cultura Catalana clandestí del 1964.Teresa Muñoz Lloret (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Catalana. Treballa com a professora de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut Pere Calders de Cerdanyola del Vallès. Ha publicat estudis sobre literatura contemporània, en el camp de la narrativa (El conte des de 1968) i en el del teatre (Cinc peces en un acte, d'Emili Vilanova a Joan Oliver), i ha tingut cura de l'edició de textos (L'hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra), entrevistes (de Mercè Rodoreda a Clarisme, 1933-1934) i correspondència (entre J. Ernest Martínez Ferrando i Hermínia Grau). Per a la redacció d'aquest "retrat de personatge en grup" ha tingut llargues converses amb Josep M. Castellet, a qui ja havia entrevistat prèviament en dues ocasions, per a una revista catalana i una d'italiana.

"El 14 d'abril de 1920 vaig néixer a Cervera ... Em batejaren el 27 d'abril següent, festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Vaig fer la primera comunió a la parròquia de Sant Antoni, també de Cervera, el 8 de setembre de 1927, diada de les marededéus trobades, i, per tant, també de la de Montserrat. Onze anys després del meu naixement, dia per dia, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamà la República Catalana. A partir d'aquest fet, quan he hagut de dir la data del meu naixement, sovint he sentit comentar: "Ah, el dia de la proclamació de la República. Havies de ser republicà...". I quan he hagut de facilitar la del meu bateig i la de la meva primera comunió, el comentari ha estat: "Havies de ser montserratí, per força..." I, certament, durant la meva ja llarga vida, he estat sempre republicà -de la República Catalana!- i montserratí." Amb la claredat de judici que el caracteritza i des de la perspectiva privilegiada d'experimentat historiador, en aquestes Memòries. De l'esperança a la desfeta (1920-1939) Josep Benet fa un repàs dels anys d'infantesa i aprenentatge: des de la seva Cervera natal fins a l'entrada a l'escolania de Montserrat i el pas per l'acadèmia Ramon Llull de Barcelona. Són els anys, de 1920 a 1936, de formació d'un dels més reconeguts intel·lectuals catalans contemporanis i de gran esperances personals i col·lectives. Esperances, però, que aviat es veuen truncades per l'esclat traumàtic de la Guerra Civil en la qual Benet es veu directament implicat: al dolor per l'assassinat d'alguns dels seus mestres seguirà la crida cap al front amb la lleva del "biberó" fins que arribi la derrota.

Un llibre protagonitzat per la darrera veu independent del segle XV contra els Reis CatòlicsHug Roger III tenia setze anys quan es va convertir en l'últim comte del Pallars en un marc històric tan conflictiu com el darrer tram del segle XV. L'anomenat «Senyor de les muntanyes» va ser un d'aquests nobles que la història ha de redescobrir. Hi ha historiadors que acusen Hug Roger des ser la causa principal que Catalunya rodolés pel desordre i la guerra; en canvi, altres, el veuen un home d'honor i un defensor de les llibertats del país. Fou l'únic noble català que Joan II no va perdonar a la Capitulació de Pedralbes, raó per la qual es va retirar al Pallars i va plantejar-se la creació d'un estat independent al cor dels Pirineus. Assumpta Cantalozella ens acosta els clarobscurs d'aquest personatge real i novel·lesc alhora, barrejant amors i desamors, episodis de bruixeria i el robatori, en els nostres dies, dels documents d'una exposició al Museu d'Història de Catalunya.